Infraestructures

DESPLEGAMENT DEL PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT  DE CATALUNYA

El Govern ha aprovat el Pla d’Insfraestructures del Transport de Catalunya que, per primera vegada, tracta de forma conjunta i integral la xarxa viària i la ferroviària. Serà una prioritat el desplegament i la realització de les Mesures previstes en aquest Pla. El PITC 2006-2016 preveu una inversió de 44.794 M€, dels quals 31.226M€ corresponen a la xarxa ferroviària.

Sistema Ferroviari de Catalunya.

El Govern de Catalunya programarà per primera vegada, el desemvolupament tant de les infraestructures com dels serveis que integren el Sistema Ferroviari de Catalunya, sens perjudici de la capacitat dels ens locals de planificar, ordenar i regular els serveis que tenen atribuïts

Objectius

1. Prioritzar la inversió en ferrocarril. La inversió en la xarxa ferroviària i de metro multiplicarà per dos la inversió prevista en la xarxa de carreteres.

2. Completar i posar en servei  la xarxa ferroviària d’ample internacional i d’alta velocitat.

3. Millorar la qualitat del servei de rodalia amb Mesures de compra de nous trens i d’ampliació de la capacitat d’alguns trams.

4. Redacció dels projectes bàsics i constructius  de l’Eix Transversal Ferroviari.

5. Redacció dels projectes bàsics i constructius de l’Eix Orbital Ferroviari i inici de les obres.

6. Desplegar per part del Govern de la Generalitat, i en compliment de la Llei Ferroviària, les funcions d’autoritat organitzadora dels serveis de rodalia i regionals.

7. Integrar les respectives xarxes de transport ferroviari amb la resta de xarxes de transport públic mitjançant la gestió dels instruments de programació promoguts per les diferents Autoritats Territorials de la Mobilitat.

8. Posar en marxa les noves xarxes de transport ferroviari a les àrees metropolitanes del Camp de Tarragona, Lleida i Girona.

IMPULS DEL SECTOR ECONÒMIC D’INFRAESTRUCTURES CATALÀ

Catalunya necessita de la presència operativa d’empreses i grups empresarials dedicats a la construcció i la gestió de les infraestructures. Per això, caldrà que aquest sigui un objectiu prioritari dels socialistes al capdavant del Govern.

D’altra banda el sector aeri català ha estat tradicionalment molt feble. Reforçarem les iniciatives empresarials que ajudin a la creació d’empreses aèries amb seu a Catalunya.

La Generalitat a través de CIMALSA  i L’INCASOL participarà junt amb el Port de Barcelona, el Port de Tarragona, i la iniciativa privada en la creació d’un gran operador logístic català, el consorci de Plataformes logístiques. Les polítiques de control del dèficit del sector públic, obliguen a reforçar la col·laboració del sector públic i el privat a través de sistemes  concessionals. Per tant, des de Catalunya, reforçarem el sector de les empreses gestores d’infraestructures i operadors en règim de concessió.

Infància i adolescència

Polítiques d’atenció a la infància i l’adolescència

A Catalunya les polítiques d’atenció a la infància i a l’adolescència han estat tradicionalment mancades d’una visió integral, a causa de la dificultat per concebre els infants com a subjectes en si mateixos, que requereixen actuacions pensades específicament i en correspondència amb els seus condicionants i limitacions.

El convenciment dels i de les socialistes que els principis d’integralitat i transversalitat han de guiar la definició i aplicació de les polítiques d’infància rau en el compromís de futur, però també de present, d’aquells que esdevindran part activa de la nostra societat. La defensa dels drets dels col·lectius més desfavorits constitueix l’orientació primera de la nostra acció política.

La situació de partida en aquest àmbit era la manca d’una legislació unificada sobre la matèria i la manca de qualitat dels serveis del sistema de protecció de la infància.

En aquest marc, el Govern ha impulsat durant la darrera legislatura la redacció del Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb l’elaboració de la llei es pretén, per una banda, disposar d’una norma que abraci tota la legislació catalana sobre infància, que reconegui alguns drets que fins ara no havien rebut les garanties necessàries i que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants. Per altra banda, vol introduir innovacions legals que facilitin l’atenció als infants desprotegits, com per exemple la creació de la figura de l’acolliment permanent.

Els i les socialistes creiem que les actuacions del Govern de la Generalitat han de ser capaces d’incloure els principals àmbits sectorials que afecten la vida dels infants i que han evolucionat substancialment: hem de vetllar per la seva salut i educació, però també hem de tractar integralment els menors tutelats i els menors a càrrec de la justícia juvenil; hem de garantir el seu dret al lleure i a la participació.

Però sobretot, els poders públics han de garantir la protecció i prevenció de situacions de risc social: la pobresa, la mendicitat, els maltractaments, l’abandonament o la pertinença a famílies desestructurades han de ser objecte de l’actuació prioritària de l’Administració com a coresponsable, juntament amb les famílies i el conjunt de la societat, de vetllar per la integritat i el benestar dels infants.

La protecció dels infants en situacions de desemparament i l’atenció dels joves tutelats i extutelats han estat accions prioritàries durant aquesta legislatura.

Així, s’han posat en marxa noves mesures com la creació dels equips de valoració i maltractament infantil, la redefinició dels protocols d’actuació o l’ampliació dels equips d’atenció a la infància i a l’adolescència per detectar i abordar casos de maltractament infantil.

Pel que fa als joves tutelats i extutelats, la millora dels centres d’acolliment, l’impuls econòmic dels programes per a joves extutelats i el reconeixement, mitjançant la nova llei de prestacions socials de caràcter econòmic, del dret dels joves extutelats a rebre una prestació, ha estat un avenç significatiu. Cal destacar les mesures de caire divers que s’han dut a terme per impulsar l’acolliment familiar i afavorir que els infants tutelats per les administracions puguin viure en família. Som davant d’un dels temes clau que el nou Govern haurà de potenciar de manera decidida.

Objectius:

1. Garantir els drets dels infants, la seva promoció social i protecció, vetllant pels seus drets i imatge davant els mitjans de comunicació.

2. Millorar la prevenció de situacions de risc social que afecten negativament l’infant i el jovent i la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil.

3. Millorar l’atenció als infants discapacitats o amb necessitats especials.

4. Oferir una atenció integral als infants tutelats i potenciar la integració social i laboral als joves extutelats.

5. Promoure l’acolliment familiar com a mesura prioritària.

6. Facilitar els processos d’adopció nacional i internacional.

Mesures:

Mesures per garantir els drets dels infants, la seva promoció social i protecció:

– Aprovar i desplegar el projecte de Llei d’infància de Catalunya que garanteixi els drets dels infants i la seva promoció social i protecció, especialment en els mitjans de comunicació.

– Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència de Catalunya que impliqui els sectors educatiu, sanitari, social, laboral, de justícia, de joventut i de cultura, i que contingui un mapa de necessitats i recursos destinats a la infància a Catalunya. Tindrà dotació pressupostària garantida per llei.

– Millorar la prevenció de situacions de risc social que afecten negativament l’infant i la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil.

– Establir mecanismes de cooperació continuada i de coresponsabilitat entre els sistemes educatiu, de salut i social, per realitzar una veritable política preventiva davant de situacions de vulnerabilitat que afecten els infants.

– Modificar i potenciar els protocols de detecció i actuació de situacions de negligència i maltractament dels infants. Agilitar al màxim el temps entre la detecció i la mesura a portar a terme.

– Dissenyar un únic programa de prevenció que desplegui les seves activitats a l’entorn escolar, al centre de salut, als espais de lleure, a les famílies i als mitjans de comunicació amb la cooperació de les entitats socials i dels ajuntaments, amb un seguiment efectuat per equips multidisciplinars.

– Adaptar els recursos actuals del sistema de protecció (famílies d’acollida, centres residencials, centres oberts, etc.) a les necessitats de la població infantil i juvenil (ex. casos de malaltia mental, noves situacions que requereixen adaptació dels recursos, etc.).

– Revisar i potenciar el paper dels equips d’atenció a la infància i a l’adolescència com a elements centrals del sistema de protecció a la infància, amb aplicació de les plantilles de tècnics i administratius, i supervisió continuada i formació adient. Potenciar els serveis socials municipals com a element clau en l’atenció i tractament de la infància en situació vulnerable.

– Impulsar els equips de valoració de maltractaments infantils, equips interdisciplinaris i operatius les 24 hores dels 365 dies de l’any. Tindran com a funció assessorar i valorar, conjuntament amb la xarxa de centres hospitalaris, les actuacions d’urgència a emprendre davant de casos de maltractaments o la sospita que s’hagin produït.

– Estendre l’ús del Registre Unificat de Maltractaments Infantils que ha de permetre centralitzar tota la informació i integrar totes les notificacions procedents dels diferents àmbits referents a un mateix infant, així com les consultes pertinents per conèixer l’existència d’antecedents a tots els actors implicats en el sistema de protecció.

– Crear noves taules territorials de coordinació i intervenció que impliquin als agents del mateix territori que interactuen amb els menors per fomentar-ne la protecció.

– Impulsar els serveis d’intervenció socioeducativa intensiva no residencial amb infants i adolescents.

Mesures per millorar l’atenció als infants discapacitats o amb risc de desenvolupament, ampliant el seu accés a les escoles bressol i facilitant la seva escolarització en el sistema educatiu:

– Incrementar les hores d’atenció des de la Xarxa de Centres d’Atenció Precoç.

– Potenciar els equips d’assessorament a les escoles bressol, les escoles de primària i les famílies per millorar la detecció i l’atenció dels infants amb discapacitats o risc de desenvolupament.

– Incrementar les places de transport adaptat per a infants amb pluridiscapacitat de 0 a 6 anys.

Mesures per oferir una atenció integral als infants tutelats i potenciar la integració social i laboral als joves extutelats:

– Renovar i ampliar les places dels centres d’acollida. Millorar i augmentar progressivament les instal·lacions i centres per a menors, i revisar i executar nous models educatius i de formació dels infants, per tal d’afavorir la seva reinserció social. Places residencials de qualitat que responguin a les necessitats de cada infant amb més recursos humans especialitzats.

– Potenciar l’acolliment familiar com a mesura prioritària i alternativa a la institucionalització dels infants tutelats amb ajuts econòmics als acollidors perquè puguin conciliar la vida familiar i laboral.

– Aplicar la nova llei de prestacions que contempla la creació d’una nova prestació per als joves extutelats d’entre 18 i 21 anys.

– Impulsar els programes de seguiment personalitzat dels joves extutelats.

– Dissenyar programes d’integració social i laboral individualitzats per a tots els joves tutelats des dels 16 anys fins als 20 (joves extutelats).

– Potenciar els habitatges tutelats per als joves extutelats.

– Potenciar la formació professionalitzadora i la integració laboral dels joves extutelats.

– Donar suport a les entitats col·laboradores en l’atenció de programes per a joves extutelats amb dotació pressupostària i seguiment professional especialitzat.

Mesures per promoure l’acolliment familiar com a mesura prioritària i alternativa a la institucionalització dels infants tutelats:

– Intensificar les campanyes de promoció de l’acolliment familiar per conscienciar la societat de la seva importància i el seu caràcter diferencial respecte a l’adopció.

– Impulsar els serveis d’informació sobre l’acolliment des dels ajuntaments i facilitant tant com sigui possible la informació i agilitant els tràmits per no demorar el temps entre la petició i la presència del menor al domicili dels acollidors.

– Impulsar el servei de suport tècnic i permanent a les famílies acollidores perquè es puguin sentir acompanyades en l’acolliment de l’infant.

Mesures per facilitar els processos d’adopció nacional i internacional:

– Impulsar el servei de suport tècnic i permanent a les famílies adoptants.

– Potenciar el seguiment i acompanyament de les famílies en els processos d’adopció, sobretot internacionals.

– Facilitar i agilitar els tràmits en els processos d’adopció.

– Garantir la seguretat jurídica dels processos d’adopció internacional.

Immigració

LA IMMIGRACIÓ, UN REPTE I UNA OPORTUNITAT

La immigració forma part del nostre entorn com un realitat inqüestionable. Ha deixat de ser un factor conjuntural per convertir-se en un fet estructural i, com a tal, cal afrontar-ho. Una nova realitat social, determinada ara per la presència estable de persones immigrades arribades de diversos països, està transformant el nostre país i modificant la configuració de la societat catalana.

Durant els darrers quatre anys el nombre d’estrangers residents a Catalunya ha crescut en un 145%, en passar dels 382.067 estrangers empadronats com a residents a Catalunya l’any 2002 als 939.253 l’1 de gener del 2006. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels set milions, una Catalunya diferent, més plural, més diversa.

L’arribada de persones amb costums i cultures diferents fa necessari reflexionar sobre els elements i els instruments de convivència ciutadana  i sobre com es pot gestionar el respecte a la diferència i garantir el dret a la igualtat i a la cohesió social. Això ens exigeix orientar d’una manera diferent part de l’acció de govern que s’impulsa des de la Generalitat en aquest àmbit.

Estem davant un nou escenari que requereix un canvi de perspectiva en l’abordatge de les polítiques d’integració. Aquestes han de promoure la mobilitat social, la responsabilització dels assumptes col·lectius, la igualtat real d’oportunitats i la vertebració social, així com l’intercanvi i el respecte a la diversitat com a fet enriquidor de qualsevol societat.

És a dir, el repte que la immigració planteja avui a la societat catalana va més enllà de la millora dels mecanismes d’inserció social i laboral. Aquest repte implica reforçar els elements que permetin mantenir la cohesió social i enfortir el sentit de ciutadania, de manera que més enllà del compliment de drets i deures o l’assumpció d’una sèrie de normes de comportament, es fomenti la capacitat d’implicar-se, participar activament  i sentir-se coresponsable del present i el futur de la nostra societat.

Implica també la necessària defensa dels drets i deures dels estrangers residents a Catalunya i de la seva participació política com a valuós instrument d’integració als pobles i ciutats. I de manera especial implica treballar per a una plena integració social  com a ciutadans de ple dret de les generacions de fills i filles dels ara considerats immigrants.

Els socialistes hem optat sempre per una societat inclusiva i, com hem dit en els nostres documents, treballem per una societat plural i no per una pluralitat de societats. Amb aquest objectiu, posarem els mitjans perquè les persones immigrades participin de manera activa i s’impliquin en la vida del país on viuen, com a millor manera d’assumir els valors i els elements que caracteritzen la nostra societat.

En aquest sentit, la nostra cohesió com a societat ha d’estar basada en un compromís de drets i deures acceptat per tots els ciutadans i residents. En sentit estricte, els únics deures específics per als estrangers són aquells que deriven de les normes administratives d’estrangeria. Per a la resta, estan sotmesos als deures, obligacions i prohibicions que estableixen les nostres lleis i que són exigibles tant a nacionals com a  estrangers.

Si parlem d’altres tipus d’obligacions, no es tracta tant del fet que assumeixin el nostre sistema de valors sinó que el respectin, amb això cal ser molt clar i exigent. Aquesta coresponsabilitat és també l’única cosa que s’exigeix a tots els ciutadans.

Però perquè també els assumeixin i vulguin considerar com a propi el sistema de valors que fonamenta la nostra societat, perquè assumeixin la llengua, tot això que forma part del “procés” d’integració i element també de la cohesió -i que és del tot prioritari per als socialistes- cal, en primer terme, un discurs públic de ciutadania, d’exigència, de responsabilitat i lleialtat mútua però no de rebuig. Des del rebuig és difícil afavorir la integració.

La societat catalana viu també com a conseqüència de la immigració una profunda transformació del fet religiós, amb la constatació del notable increment del pluralisme religiós. Estem convençuts que la democràcia proporciona el millor marc per a la llibertat de consciència, l’exercici públic de la fe i l’expressió d’aquest pluralisme religiós. I que les religions, pel seu compromís moral i ètic, tenen un paper positiu en la integració social, en la solidaritat i en la defensa de la cultura democràtica.

Gràcies a la Constitució, l’espai públic és laic i s’identifica amb els valors cívics i democràtics, també la Constitució empara el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència i no és, per tant, indiferent al fet religiós.

En el context tot just descrit, es fa del tot necessari potenciar els mecanismes de coordinació i coresponsabilitat entre els diferents àmbits institucionals i la participació activa de totes les administracions implicades en la gestió del fet migratori (ajuntaments, Generalitat, Administració General de l’Estat i Unió Europea)  dotant-los de més recursos per a una gestió eficaç (com prova la Llei de barris del 2004, aquesta coordinació i col·laboració es pot abordar quan existeixen les garanties suficients).

Des de la responsabilitat de govern, a partir de la definició d’una política específica d’afers religiosos, els socialistes contribuirem a avançar en el desenvolupament de la laïcitat de les institucions públiques i garantirem l’exercici de la llibertat religiosa en tots els àmbits de la societat. Així mateix, a fi de consolidar un espai públic cívic, fomentarem el diàleg de les religions amb la societat per tal de construir un marc ètic cívic compartit i vetllarem pel respecte a la llibertat religiosa i pel seu reconeixement com a signe de la maduresa democràtica de la societat catalana.

El Govern de la Generalitat ha de reconèixer les aportacions positives fetes per les diferents confessions religioses en la cohesió de la societat catalana, així com les seves aportacions en el camp dels significats i valors. Per això, en l’acció de govern s’ha de cooperar activament amb les diferents confessions religioses a fi de garantir que el pluralisme religiós contribueixi a vertebrar la societat i construir el sistema de valors cívics compartits que permetin avançar cap una societat més justa, igualitària i fraterna. No obstant això, des de l’acció de govern s’ha d’evitar l’acció de moviments religiosos fonamentalistes de qualsevol signe que puguin suposar una amenaça a la llibertat, a la convivència i als drets humans.

A l’Administració de la Generalitat li correspon millorar i incrementar les tasques de suport i coordinació amb el món local. És l’Administració local la que rep, en major mesura, l’impacte dels canvis esdevinguts en la nostra societat derivats del fet migratori. És just reconèixer que la manca de títols competencials o de recursos no ha estat obstacle perquè les administracions locals hagin afrontat, amb moltes dificultats, les demandes urgents del conjunt de la ciutadania resident al seu territori, i també dels ciutadans provinents de la immigració. Cal que aquest suport i col·laboració de la Generalitat envers el món local no es limiti a ser econòmic o tècnic sinó que fomenti, al mateix temps, les bones pràctiques i experiències, i aprofundeixi en la millora dels instruments de gestió eficaç del fet migratori.

Per a una acomodació amb garanties, cal que la ciutadania percebi l’impacte de la immigració com una incorporació natural a la societat catalana i també com una oportunitat i no pas un problema. Hem de destacar els efectes positius de la incorporació de nous ciutadans, la socialització d’aquests beneficis. Així mateix, és necessari que el reconeixement i respecte mutus, la convivència en definitiva, siguin concebuts com a valors essencials de la nostra societat. Els discursos buits de continguts, els extremistes en un o altre sentit, i els populistes, són totalment estèrils i solament condueixen a la crispació, sense resoldre els problemes. La ciutadania vol que els seus governants actuïn de forma responsable tant en el fons com en les formes, que prenguin les decisions que més s’ajustin a la realitat del fet migratori i a les necessitats del conjunt de la societat. La diferència no està en l’existència o no de conflictes, d’insuficiències o disfuncions, la diferència rau en la manera com es gestionen els conflictes per resoldre’ls.

Des del Govern, les polítiques d’immigració han estat un tema prioritari. S’ha aprovat el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008, que preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deficitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge), donant prioritat a les dones i els joves. Igualment, s’ha impulsat la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris. Però també s’han dut a terme altres mesures com:

Un increment del 21% dels recursos (16 M€) que es destinen als programes d’acollida i integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local.

Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24 places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell, amb 14 places) amb la finalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya.

Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania, per tal de fer front a la nova arribada de població a Catalunya.

El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oficina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint atenció i ajuts per fer possible el retorn.

Aquest seguit d’actuacions s’ha de completar i consolidar per poder afrontar les qüestions plantejades i anar més enllà.

En aquest sentit, els socialistes volem liderar un model propi, fruit de la nostra experiència històrica, social, cultural i política. Un model que a Catalunya tingui com a objectiu la integració tot reconeixent la diversitat cultural com un patrimoni comú, inseparable de la dignitat de la persona, emfatitzant la igualtat en drets i deures, un model català basat en la democràcia intercultural, amb l’objectiu de fer compatibles el respecte als drets humans i l’assegurament de la cohesió social, amb l’existència d’un espai per a la interacció de les diferents cultures, posant en el centre de la convivència una sèrie de valors comuns basats en el respecte, la llibertat i la igualtat d’homes i dones.

El país que volem definir, Catalunya, es juga el futur en la seva capacitat d’integració, i nosaltres, el Partit dels Socialistes de Catalunya, tant ara com en el passat, som la garantia de la construcció d’una Catalunya cohesionada i vertebrada en la seva diversitat i pluralitat.

Objectius

El desplegament de l’Estatut de Catalunya en matèria d’immigració.

El principal objectiu dins del proper mandat és, sense cap mena de dubte, avançar en el desplegament de l’Estatut de Catalunya, tenint en compte que és un instrument que permet fer front als reptes que en els propers anys té Catalunya en matèria d’immigració. Així, per tal de fer efectiva la voluntat d’acollida i integració que l’Estatut atribueix a la Generalitat de Catalunya cal:

Impulsar la política d’acollida, especialment de primer acolliment, mitjançant l’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades.

Fomentar els instruments i mecanismes necessaris per garantir la integració i acomodació social i econòmica de les persones immigrades i de la societat catalana.

Donar suport al paper del teixit associatiu com a element de cohesió, l’intercanvi i la participació de les associacions d’immigrants i altres entitats ciutadanes en els processos d’integració i de coneixement de l’àmbit local i ciutadà.

Promoure la integració de les persones retornades, l’ajut i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que facilitin el retorn a Catalunya.

En l’àmbit laboral, el nou Estatut preveu un conjunt de competències per a la Generalitat, essencials per ajustar millor l’oferta i la demanda del nostre mercat laboral amb relació als treballadors immigrats, com ara la tramitació de l’autorització inicial del treball, la participació en la determinació del contingent de treballadors estrangers amb destinació a Catalunya, o la inspecció de treball. Caldrà també la participació eficient i compromesa dels empresaris a través de les seves organitzacions més representatives i dels sindicats de treballadors.

En particular, cal desplegar la normativa, impulsar les transferències i adequar els organismes que permetin exercir a la Generalitat les respectives competències en matèria de tramitació i de resolució d’autoritzacions de treball; de tramitació i resolució dels recursos relatius als expedients en matèria d’autoritzacions de treball dels estrangers, la relació laboral dels quals es desenvolupi a Catalunya; i en l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.

Impulsar la política de ciutadania i de cohesió social.

Tenint en compte que totes les persones que viuen a Catalunya són titulars de drets civils i socials, i de deures respecte a la societat, cal lluitar per garantir el seu reconeixement i la seva efectivitat, especialment la igualtat d’oportunitats i l’accés a prestacions i ajuts que permetin la seva acomodació social i econòmica i fomentin la seva participació en els afers públics.

Les polítiques d’immigració enteses com a polítiques de ciutadania s’adrecen al conjunt de la societat. No es limiten a l’àmbit de l’acollida i la integració de les persones immigrades, sinó que tenen una forta càrrega de promoció i de desenvolupament d’actuacions que reforcen la convivència i la cohesió de la societat i suposen un tractament transversal de la immigració en les diverses polítiques generals i sectorials.

Els objectius estratègics d’aquesta política són: garantir la igualtat de drets i deures, promoure la mobilitat social, promoure la igualtat d’oportunitats, coresponsabilitzar la ciutadania de la convivència, incorporar plenament les persones nouvingudes a la societat d’acollida utilitzant la participació política com a eina que també pot conduir a la seva integració, i mantenir la qualitat dels serveis públics, entre d’altres. Es tracta d’objectius també extensius per al conjunt de la societat.

Una política de ciutadania envers les persones immigrades i envers el conjunt de la societat que busqui la cohesió requereix, des d’un punt de vista qualitatiu, no descuidar el desenvolupament d’accions que promoguin i fomentin les relacions interculturals, el respecte a la diversitat de creences i conviccions, i el coneixement i el reconeixement mutu, en el marc i el respecte dels valors i les normes sobre les quals se sustenta la nostra societat.

Un pacte nacional per a la immigració.

La configuració d’una societat on la presència immigrant és cada vegada més àmplia exigeix estar, tant des de l’àmbit polític com des del social, mobilitzats permanentment en la recerca del consens, respectant l’autonomia de totes les parts implicades, esmerçant esforços a favor del diàleg permanent, i defugint la confrontació política.

Volem impulsar un acord nacional entre tots els agents implicats en matèria d’immigració: societat civil, agents socials, mitjans de comunicació, partits polítics, etc., per tal de recollir totes les sensibilitats al voltant d’aquesta matèria i canalitzar-les d’una manera ordenada sobre la base del respecte mutu, evitant els espais de confrontació o reduint-ne l’impacte.

La construcció d’una Catalunya cohesionada sobre la base del respecte dels drets i llibertats de tots els que resideixen en el territori de Catalunya en el marc d’un Estat democràtic de dret, requereix fer un esforç especial per tal d’estar a l’altura de les circumstàncies i poder afrontar l’actual etapa d’integració de la població nouvinguda amb garanties d’èxit per a la convivència del conjunt de la ciutadania.

Mesures

De caràcter general

– Impulsar la política d’acollida, especialment la de primer acolliment, mitjançant l’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració social, cultural, i en l’entorn laboral de les persones immigrades.

– Fomentar els instruments i mecanismes necessaris per garantir la integració i acomodació social i econòmica de les persones immigrades i de la societat catalana.

– Promoure la integració de les persones retornades, l’ajut i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que facilitin el retorn a Catalunya.

– Desplegar la normativa, impulsar les transferències i adequar els organismes que permetin a la Generalitat exercir les respectives competències en matèria de tramitació i resolució d’autoritzacions de treball; tramitació i resolució dels recursos relatius als expedients en matèria d’autoritzacions de treball dels estrangers, la relació laboral dels quals es desenvolupi a Catalunya; aplicació del règim d’inspecció i sanció, i creació de les taules de concertació amb els agents socials més representatius de tots els sectors implicats.

Amb relació a la infraestructura de la convivència i la integració

– Enfortir el sistema educatiu com a instrument d’acollida i integració de la població escolar immigrada per mitjà del reforç a les escoles, i incrementar la qualitat del conjunt del sistema públic. Vetllar per evitar que es desenvolupi un sistema dual en l’educació pública.

– Incrementar els recursos específics del sistema sanitari per garantir la quantitat i la qualitat del conjunt del sistema públic. Impulsar la creació del cos de “mediadors interculturals de salut” com a eina per als centres sanitaris.

– Ampliar la política d’inserció social i professional dels joves, així com una política d’equipaments juvenils per a la integració. Dissenyar i posar en marxa polítiques de previsió amb relació a segones i terceres generacions d’immigrants.

– Dissenyar, implementar i consolidar programes per a la integració laboral dels immigrants amb la participació dels sindicats i dels empresaris que els contracten.

– Vetllar per la no-discriminació en les relacions laborals per raons d’origen, garantir en igualtat de condicions que a la resta de treballadors la conciliació de la vida laboral personal i familiar, la formació contínua i l’adaptació tecnològica i l’accés als programes d’investigació i desenvolupament, així com a les accions de foment de la capacitat emprenedora.

– Afavorir la responsabilitat social corporativa a les empreses i als sindicats pel que fa a la participació dels immigrants, estimulant la seva participació activa i directa en les organitzacions ja existents.

– Promoure la formació dels professionals que treballen en el camp social de la immigració com a agents de la relació i comunicació intercultural i de les polítiques orientades a aquesta finalitat.

– Enfortir i desenvolupar polítiques de gestió territorial i d’habitatge per evitar la tendència del mercat de concentracions marginals en determinades àrees urbanes amb parcs d’habitatge i serveis deficitaris.

– Agilitar al màxim els tràmits administratius en matèria d’estrangeria aprofitant la xarxa existent d’oficines de treball en el territori, redefinint els objectius, i millorant la capacitació i formació dels funcionaris i personal d’aquestes oficines, així com la concertació amb sindicats i xarxa social amb la mateixa finalitat.

– Garantir les expressions religioses tant individuals com col·lectives en el marc constitucional d’un Estat no confessional, adoptant les mesures pertinents a aquest efecte.

– Impulsar polítiques de representació pública de les persones immigrants, d’acceptació de la nova població per mitjà d’una visibilitat positiva als mitjans de comunicació públics, en particular ràdio i televisió, de manera que contribueixin a la normalitat de la diversitat i pluralitat social.

– Promoure i facilitar l’aprenentatge de les llengües oficials a la població nouvinguda, atès que la llengua és un fort element d’integració.

– Crear un Observatori per a la Immigració a Catalunya, com a instrument d’observació i auscultació de la ciutadania; previsió i planificació dels serveis públics depenent de les noves necessitats socials; i formulació d’un Anuari de la Immigració a Catalunya, amb observatoris sectorials per conèixer les necessitats a curt i llarg termini per poder definir estratègies d’actuació.

– Reorientar la Secretaria per la Immigració com a coordinadora d’una estratègia interdepartamental i impulsora d’un enfocament més ampli de polítiques de ciutadania, no limitat a l’acolliment i orientat a l’acomodació i cohesió social.

Amb relació a la formació de ciutadanies emergents entre la població immigrada i la seva participació social i política

– Assegurar la dotació de recursos i infraestructures per a entitats que comptin amb la participació de població immigrada per tal que puguin iniciar processos associatius, assegurant alhora la formació de dirigents i responsables d’associacions.

– Afavorir el desenvolupament de les entitats que incorporin la nova població a les seves activitats.

– Identificar les potencialitats i les línies d’actuació per optimitzar els importants recursos humans que aporta la immigració, promovent-les i estructurant de manera activa la seva integració i rendibilitat humanística, intel·lectual, cultural i social.

– Garantir la presència política, institucional, i de diàleg entre els col·lectius emergents d’immigrants, assegurant espais de participació i d’expressió de les seves demandes i expectatives socials i ciutadanes.

– Afavorir la participació de la immigració en les entitats sindicals i empresarials, els partits polítics, les associacions cíviques, culturals i esportives, les AMPA, etc.

– Estudiar les condicions en què es podria fer efectiu el dret a vot d’una part dels immigrants en els termes que estableixi el Govern de l’Estat i les Corts Generals, donant suport a les iniciatives legislatives corresponents.

– Assegurar una interlocució institucional de les noves associacions per al seu propi desenvolupament, i els mecanismes de suport per a la seva consolidació, més enllà de la interlocució per a la seva pròpia finalitat amb la Secretaria d’Immigració i altres instàncies públiques de govern, tant local, com nacional i estatal.

– Facilitar la integració de la població immigrada a través de la pràctica esportiva. Impulsar el coneixement de les seves pràctiques esportives i les seves condicions físiques. Realitzar activitats conjuntes que promoguin la identificació amb el nostre país.

Amb relació al suport als ajuntaments en les polítiques de gestió de la diversitat i de la integració de la immigració

– Consolidar el fons, concertat amb l’Estat, per finançar el cost local de la gestió de la diversitat i no només de l’acollida. És a dir, les despeses originades per l’adaptació dels serveis, infraestructures i polítiques públiques locals de promoció de la integració i les polítiques d’equitat, de cohesió social i de convivència als municipis.

– Impulsar un debat interinstitucional sobre el “model català” d’integració i els àmbits de responsabilitat dels diferents nivells de l’Administració en aplicació de les noves competències estatutàries. Establir els criteris generals que han de regir els plans d’acollida i d’integració municipals. En aquest sentit convindrà recollir especialment l’experiència de la Diputació de Barcelona, també en la definició de les polítiques locals de gestió de la immigració, la diversitat i la ciutadania.

– Crear una xarxa catalana d’oficines per a l’assessorament jurídic i la tramitació en matèria d’estrangeria, com una competència de primera acollida que ara ens atorga el nou Estatut i, per tant, sostreure aquesta despesa de l’àmbit municipal.

– Assumir el finançament total dels programes d’aprenentatge del català que els ajuntaments realitzen amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

– Establir els mecanismes de coordinació permanents amb els ajuntaments en la gestió de conflictes, acompanyant-los en la gestió del fet religiós.

– Impulsar accions que garanteixin el foment de la convivència. Utilitzant la mediació com a instrument útil per resoldre conflictes en l’àmbit sanitari, educatiu, familiar, habitatge, conflictes ciutadans… En aquest sentit caldrà recollir especialment l’experiència de molts ajuntaments catalans.

– Donar suport als ajuntaments que per raons econòmiques i laborals acullen temporalment un gran nombre d’immigrants (collites, etc.), en les tasques de contractació en origen, allotjament, qualitat de les relacions laborals, inspecció, etc.

– Desplegar un sistema propi concertat amb els ajuntaments de lleure per a infants i joves, esplais, casals i animació social i cultural que asseguri la integració i la socialització més enllà dels horaris escolars. També és una mesura de formació de ciutadania activa entre els joves i fins i tot un recurs per a noves organitzacions del temps familiar i personal.

Amb relació a contribuir a l’ordenació dels processos migratoris

– Establir mecanismes de coordinació permanents amb l’Estat i els ens locals per abordar d’una manera conjunta la immigració.

– Participar, d’acord amb les competències que ens atorga l’Estatut, en la definició dels contingents de treballadors d’acord amb les necessitats laborals i socials del nostre territori.

– Desenvolupar una política de cooperació en el desenvolupament i de promoció dels drets humans per tal de millorar la situació dels països en vies de desenvolupament, origen de la immigració.

– Reconèixer la pressió en l’estructura social d’alguns barris i municipis de Catalunya, motivada per una elevada concentració de població nouvinguda, i establir els mitjans i les polítiques de cohesió, integració, reequilibri i reforç dels serveis públics.