UNA NOVA POLÍTICA LINGÜÍSTICA PER A UNS ESCENARIS NOUS
Catalunya ha viscut canvis importants en els darrers anys. De l’anterior legislatura a aquesta l’escenari català s’ha transformat de manera significativa. Canvis per fenòmens externs, deguts a la seva ubicació en un món globalitzat, i canvis provocats per la mateixa dinàmica interna. L’arribada d’immigracions comunitàries i extracomunitàries ha canviat també la realitat lingüística del país, i d’una societat amb dues llengües, s’ha passat a una societat multilingüe. El canvi en aquesta legislatura ha modificat substancialment el pes de la política lingüística en el conjunt de les actuacions i prioritats del Govern, fent-la transversal i situant-la en primera línia. Per primera vegada, el Govern de l’Estat, també socialista, s’hi ha implicat, fent aportacions importants de recursos econòmics en el desplegament de polítiques estratègiques concretes.
Fruit de l’acció del Govern, i especialment del treball dels socialistes, tant a Catalunya com a Madrid, s’ha aconseguit una de les apostes de canvi amb vista al futur més important de la legislatura, també en l’aspecte lingüístic, que és l’Estatut de Catalunya. Aquest és el marc que ha d’orientar les actuacions en política lingüística d’aquesta nova etapa.
Un Estatut que proclama la no-discriminació per raó de llengua, i alhora la igualtat del català i el castellà, i els drets i deures lingüístics dels ciutadans, d’opció i disponibilitat lingüística. Un Estatut respectuós amb la ciutadania i les llengües de Catalunya, que aposta per la garantia dels drets de les persones, per la garantia de les obligacions de les organitzacions i institucions, per la cohesió social i la convivència.
Catalunya té una llengua pròpia, el català, i també l’aranès a la Vall d’Aran, i dues llengües oficials, el català i el castellà, que tenen per primer cop en la història, a partir del que prescriu l’actual Estatut de Catalunya, igualtat d’estatus. El català i el castellà, i l’aranès a la Vall d’Aran, formen part de la realitat catalana estructural, són les llengües compartides dels seus ciutadans, tot i que en la pràctica la seva situació –tant pel que fa el coneixement com a l’ús− és desigual. Al mateix temps, conviuen amb el conjunt nombrós de llengües amb què arriben les persones que vénen a Catalunya –per una estada temporal o permanent– des de diferents procedències.
En aquest context multilingüe hi ha quantitats no petites de persones que viuen i treballen aquí, que no entenen ni el català ni el castellà. Hi ha també percentatges significatius de persones que no entenen el català i en canvi entenen el castellà i el poden usar. El coneixement de les llengües oficials que es parlen en un territori és un element bàsic per a la cohesió social i la construcció de la societat inclusiva i integradora, fonamentada en la igualtat d’oportunitats que volem els socialistes. La segregació social de col·lectius sense accés real al català augmenta el risc de fragmentació social.
En aquest sentit, els immigrants són un sector vulnerable. Cal garantir el seu accés a l’ensenyament de les llengües oficials i garantir especialment el seu accés al coneixement de la llengua catalana com a mecanisme important d’integració, de referència amb l’entorn i de garantia de la igualtat d’oportunitats entre tots els habitants de Catalunya.
Tanmateix, no només els immigrants són un sector de població que està en desavantatge respecte del coneixement i l’ús del català. Pel que fa a la resta de població, els estudis sobre la situació d’aquesta llengua i el seu ús mostren que la igual competència en les dues llengües oficials a Catalunya no és un fet aconseguit ni està garantida. El coneixement, l’ús i la presència del català no és igual al coneixement, l’ús i la presència del castellà.
Es constata una manca de necessitat de coneixement i d’ús del català en determinats segments generacionals –especialment entre els joves− i socials, i en moltes activitats socieconòmiques. Hi ha dèficits especialment en els treballadors de les professions i els nivells menys qualificats. I la política lingüística ha d’anar dirigida a pal·liar aquests dèficits.
Els socialistes estem convençuts que cal que construïm entre tots una societat de persones, com a mínim bilingües, que se sentin orgulloses de ser-ho. La llengua castellana és també una llengua de Catalunya. La seva presència i avanç no ha de ser vist com un impediment per al català. De la mateixa manera, el suport i l’avenç del català no ha de ser vist com una lesió al castellà.
En aquest sentit, i a conseqüència del fet que el Govern d’Espanya és socialista, s’han aconseguit importants acords i inversions que han permès desenvolupar projectes tecnològics de suport a la planificació, la gestió i la formació lingüístiques; i ampliar molt significativament les possibilitats d’acollida lingüística en català per a les persones immigrades, en col·laboració amb les administracions locals. D’aquesta manera, s’han aconseguit complementar les inversions del Govern de la Generalitat i donar resposta, per primer cop, a tota la demanda de formació de llengua catalana que ha arribat als centres de normalització lingüística.
Paral·lelament, treballarem també per aconseguir que els elements i documents simbòlics d’abast estatal i altres elements de relació amb l’Estat i amb els ciutadans siguin plurilingües, incorporant-hi les llengües de l’Estat diferents del castellà.
En el nou escenari en què es troba Catalunya continuem veient-hi, i ara més que mai, l’Estat com una gran oportunitat. Cal que l’Estat espanyol actuï també com a Estat a favor del català, de manera que el compromís de l’Estat es converteixi en garantia de futur per al català.
Objectius
Cal replantejar el concepte de normalització lingüística, ara poc útil i imprecís, i parlar de política lingüística. Una política pública transversal, que ha d’estar situada en les agendes de les diferents administracions al mateix nivell que la resta de polítiques públiques, i que és un element important del benestar de les persones.
Una política lingüística que es fonamenta en el marc establert per l’Estatut, especialment en l’apartat de drets i deures, i que traça un gran principi polític:
Que la llengua catalana i l’aranès, en el seu territori d’ús, assoleixin els nivells de presència, coneixement i ús que té la llengua castellana a Catalunya; que es consolidin com un instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua de cultura i de futur, així com una eina útil de comunicació en tots els àmbits i de cohesió social en el marc d’una realitat plurilingüe, en la qual ni el castellà, llengua també de Catalunya, ni les altres llengües que s’hi parlen han de ser considerades com a problema, sinó com un valor i patrimoni col·lectiu de la nostra societat.
Aquest principi es concreta en diferents objectius estratègics:
Establir programes, accions i mesures, i alhora destinar els recursos necessaris per tal que es compleixin les obligacions que l’Estatut posa als poders públics, a les empreses i a les organitzacions en matèria de disponibilitat lingüística i protecció del dret de l’opció lingüística dels individus.
Garantir els drets lingüístics i equilibrar la situació de desnivell que pateix el català. Protegir-lo amb accions de sensibilització, comunicació i foment del coneixement, l’ús i la presència en el marc de les prescripcions de l’Estatut, ja que:
El català és la llengua històricament subordinada i cal contrarestar els efectes d’aquesta subordinació històrica. El català no és conegut ni usat per tothom.
El català és una llengua minoritària i minoritzada que es troba en inferioritat de condicions respecte al castellà. Només una política d’acció afirmativa pot posar-les en situació d’igualtat com garanteix l’Estatut (garantia d’opció lingüística, deure de disponibilitat lingüística, no-discriminació per raó de tria de la llengua d’ús), de manera que les persones que optin per comunicar-se en català no resultin perjudicades amb relació a aquelles que optin per comunicar-se en castellà.
El català, així com el castellà (però aquest no està amenaçat), és un patrimoni cultural que cal preservar per a les generacions futures.
El català és llengua oficial i d’ús en contextos significatius de la vida quotidiana, social i política a Catalunya. El seu coneixement és imprescindible per garantir la igualtat d’oportunitats i minimitzar el risc d’exclusió social de grups de població determinats.
Arbitrar mesures de protecció de la llengua catalana amb la col·laboració de l’Estat espanyol en la mesura que sigui competència seva en els sectors estratègics més deficitaris com ara noves tecnologies i mitjans de comunicació.
Dissenyar mesures eficaces, amb la implicació de les administracions locals, entitats i empreses, per tal de crear un ambient favorable a l’aprenentatge del català en la mesura que la sensibilització sobre els beneficis de saber català minimitzin l’esforç d’aprendre’l.
Aconseguir que les persones que visquin a Catalunya puguin usar en tots els contextos amb total normalitat les dues llengües oficials, sense que ningú se senti discriminat per fer-ho, ni des de dins de Catalunya ni des de fora.
Garantir l’accés al coneixement de les llengües oficials, suficient per a les seves necessitats i desitjos, de totes les persones arribades de fora de Catalunya que vinguin aquí a treballar o a viure. Treballar perquè les persones que arriben a Catalunya, tant de l’estranger com de l’Estat espanyol, percebin l’aprenentatge del català com un aprenentatge imprescindible per al seu benestar i per a les seves perspectives de mobilitat social.
Treballar per aconseguir que el desenvolupament de les polítiques lingüístiques no sigui una tasca exclusiva de les administracions, buscant els acords i els incentius necessaris per incorporar-les amb normalitat a les empreses i els sectors econòmics; de manera que la formació de la llengua catalana i l’ús del català siguin una realitat en aquests sectors tan estratègics des del punt de vista de la integració i la cohesió social.
Treballar per la implicació de l’Estat en la política lingüística de Catalunya, fent-lo aprofundir en el reconeixement del caràcter plural d’Espanya i en la difusió arreu del coneixement d’aquesta pluralitat lingüística. Aquesta tasca ha d’avançar paral·lelament al reconeixement de la unitat de la llengua catalana.
Mesures
Mesures d’estratègia general
L’anàlisi de la realitat i la planificació, d’una banda, i la coordinació, la col·laboració i el treball en xarxa, entre el Govern de la Generalitat, els ens locals, les entitats, les associacions i les empreses, de l’altra, han de ser els eixos de la política lingüística.
La consolidació del caràcter de política transversal de la política lingüística, mantenint la seva dependència de la Conselleria Primera o de la Presidència per tal de poder treballar amb els diferents departaments del Govern.
La previsió i planificació de les inversions necessàries. Cap política no pot aconseguir els seus objectius sense destinar-hi els recursos necessaris i sense preveure i establir els marcs adequats de planificació, negociació i coordinació i, alhora, les necessàries eines i estratègies d’execució, gestió i seguiment. Tampoc la política lingüística.
L’aprofitament de l’Institut Ramon Llull per aconseguir liderar projectes conjunts amb la resta de territoris de parla catalana i de l’Institut Cervantes per fomentar i projectar la llengua catalana i les seves varietats.
L’aprofitament del potencial del projecte Linguamón-Casa de les Llengües perquè sigui també un marc de trobada, canalització i difusió mundial del saber científic acumulat pels departaments universitaris i entitats especialitzades, per tal d’aprofundir en el coneixement de les llengües del món, de les polítiques lingüístiques, i desenvolupar projectes conjunts d’investigació i investigació-acció.
Completar la reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne el finançament i la flexibilitat de gestió suficient per al desenvolupament de les seves dues funcions principals: l’ensenyament de la llengua catalana a les persones adultes i la promoció de l’ús en l’àmbit general i local.
La planificació i consolidació d’una àmplia oferta de possibilitats de formació permanent i d’activitats d’acollida, sensibilització i dinamització, adequada a la demanda i a les necessitats, dotada de suficients recursos, que permeti a les persones que arribin a qualsevol lloc de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, cultura o competència en llengües, poder aprendre les llengües oficials de Catalunya i desenvolupar-s’hi. En el cas de la necessària planificació de formació en llengua castellana que el Govern de la Generalitat també ha de garantir, cal comptar amb l’actuació de les escoles d’adults, les quals han de programar una oferta suficient per tal de cobrir la necessitat d’aprenentatge de la llengua castellana que existeix.
La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants i patronals, de les polítiques per fomentar que el català esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Per aconseguir garantir també el deure de disponibilitat lingüística que garanteix l’Estatut.
L’establiment d’acords amb les empreses per concertar mesures incentives perquè incorporin de manera decidida l’oferta de la llengua catalana en els seus plans de formació i garanteixin l’accés a l’aprenentatge del català, i del castellà si escau, als treballadors en horari laboral, en especial als que acabin d’arribar de fora de Catalunya.
Promourem l’aprovació d’una Llei de llengües per part de les Corts Generals que incorpori les llengües pròpies i oficials diferents del castellà, d’acord amb el seus estatuts d’autonomia, en documents simbòlics i oficials d’abast estatal, i en reconegui l’ús, tant en el funcionament de les institucions de l’Estat com en la relació dels ciutadans amb aquestes institucions.
Mesures sectorials
Educació
– Farem una anàlisi real de la competència en llengua catalana del professorat de secundària i planificarem programes de reciclatge permanent que la garanteixin, independentment del fet que tinguin un certificat que l’acrediti teòricament.
– Donarem suport a les propostes educatives que, com es va fer amb el programa d’immersió lingüística, tenen com a objectiu conèixer el català i el castellà i garantir la no-discriminació o segregació d’alumnes en classes separades per motius lingüístics. El programa d’immersió s’ha d’aplicar en la seva totalitat i s’han d’evitar actituds que puguin posar en qüestió el conjunt del programa.
– La immersió va ser molt positiva per a un moment determinat, amb un model de societat determinat. En la situació actual hi ha d’haver, però, propostes afegides per a l’ensenyament. El català ha de continuar sent la llengua vehicular de l’escola, però en l’ensenyament ha d’haver-hi una proposta plurilingüe on no passi tot pel català o el castellà. Cal tenir present el fet que l’escola és una via per al coneixement del català, però no l’única. L’escola “veritable” és l’entorn i el lleure.
– L’escola ha de reconèixer i protegir l’ús de les llengües originàries dels alumnes, fent de l’escola un espai clau en la protecció del multilingüisme. Catalunya hauria de fer del reconeixement i la protecció de totes les llengües dels seus ciutadans un símbol del país. Cal afavorir la valoració de les llengües de l’Estat espanyol amb el coneixement d’algunes de les característiques més rellevants d’aquestes llengües.
Cultura
– No-discriminació per motiu de la llengua emprada, en el suport a la creació.
– Igualtat d’oportunitats per a la cultura feta en llengua catalana, garantint un alt nivell de difusió.
– Propostes educatives que tinguin en compte la cultura tradicional catalana i, en especial, la lectura i interpretació de textos literaris catalans adequats a cada edat escolar, amb la voluntat de desenvolupar les competències del lector literari.
Immigració
– Facilitar l’aprenentatge del català, i del castellà, en el lloc de treball. Implicació dels sectors empresarials en la formació dels seus treballadors, per la via de l’aprofundiment en els recursos ja existents i/o per la via de l’establiment d’ajudes econòmiques per assumir els costos de la formació, especialment en sectors estratègics com ara la restauració, els serveis , i/o en empreses de dimensions petites i mitjanes.
– Per als desocupats, garantir una oferta d’aprenentatge a través de les administracions i les entitats.
Treball
– Les empreses han d’internalitzar progressivament els serveis lingüístics, i els convenis laborals han d’incloure clàusules lingüístiques funcionals i no merament declaratives.
– Fer avançar el català com a llengua vehicular de les empreses, a més del castellà que ja ho és de manera quasi exclusiva, a fi d’aconseguir que ambdues llengües puguin ésser vehiculars.
– Incorporar l’exigència del coneixement del català i del castellà en la formació ocupacional, i garantir formació lingüística continuada en horari laboral.
Mitjans de comunicació
– Oferta lingüísticament plural d’operadors, augmentant i consolidant operadors de màxim nivell i potència, públics i privats, en llengua catalana.
– Oportunitats de les noves tecnologies: doblatge i subtitulació.
– Evitar la dicotomia operador públic en català – operador privat en castellà.
– Garantir la qualitat lingüística dels mitjans de comunicació.
Abecedari 