Residus

RESIDUS

Avui ja no és objecte de discussió, que evitar la generació de residus, en totes les activitats, incloses les economies domèstiques  reduir la seva toxicitat i augmentar la seva reciclabilitat, són objectius ambientals de primer ordre.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més urgents, tanmateix malgrat tot, el fet és, que la quantitat de residus que generem en termes generals augmenta, a diferència del que passa a la UE. Les raons són diverses, cost econòmic alt per aplicar mesures de prevenció, inèrcies en els canals comercials i en els hàbits de consum, necessitat d’introduir nous elements jurídics i econòmics que afavoreixin que el mercat actuï a favor de la prevenció.

No evitar els residus és un error. La solució és a les nostres mans:

— Es consumeixen recursos innecessàriament, moltes vegades no renovables.

— Es genera un problema ambiental de gestió final del residu, que podria haver-se evitat.

— S’encareix la producció de bens i serveis.

La situació de fragilitat i inconsistència en el camp de la gestió de residus heretada dels governs de CIU tot just comença a ser corregida per la gestió del govern de Catalunya. Si bé s’ha desenvolupat la Llei del Cànon que intentava reduir l’abocament en abocadors mitjançant una penalització de 10 euros per tona abocada, malgrat s’ha incidit amb subvencions i campanyes de comunicació per afavorir la recollida selectiva d’orgànica, i tot i que s’ha redactat un Pla Sectorial d’infraestructures, amb concreció real de noves instal·lacions per tractament de matèria orgànica i la resta per l’Àrea Metropolitana, els Vallès, el Maresme i el Baix Camp, el resultat ha estat tímid respecte el progrés de les recollides selectives. S’ha de tractar, per altra banda, de manera global, en forma clara i pedagògica per als ciutadans, i sense efectes greus sobre els pressupostos municipals, el finançament dels nous models de recollida i tractament dels residus.

Objectius i mesures

1. Aprofitar el marc de revisió del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) posat en marxa pel Govern de Catalunya, que formula les bases per un nou Programa 2007- Aquesta proposta ha de ser la guia per a l’actuació futura, sobretot perquè contempla els principis ambientals que defensem i perquè s’emmarca en el compliment de les Directives Europees vigents.

— Desenvolupada en dos grans línies estratègiques suposa:

· Enfortir i estendre les recollides selectives de residus al conjunt del territori.efectuant la vigilància i el seguiment del seu acompliment.

· Tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció resta, prioritzant la valoració material i reduint i estabilitzant el rebuig a disposició final.

2. Fer possible el seu compliment, amb mesures i actuacions realistes i eficients, amb la implicació dels ens locals i els diversos agents socials,  cosa que no s’ha aconseguit fins a la data. En aquest sentit, caldrà:

— Concentrar els objectius a curt termini de la recollida de la matèria orgànica segregada en els grans productors, mercats, restaurants, hospitals, escoles, etc. La recollida domiciliaria a les cases necessitarà d’un recorregut més llarg i una atenció pedagògica més intensa. L’excessiva pressió o sistemes de recollida que generin masses incomoditats desanimen el comportament, en general molt predisposat, dels ciutadans.

— Abordar la producció a escala industrial de nous combustibles renovables derivats de residus per a la indústria energètica i cimentera, davant de l’increment previsible del cost del petroli; tot proposant  mesures de regulació que impedeixin pràctiques incorrectes.

No es pot abordar la valorització dels residus industrials com a combustibles de cimenteres sense disposar d’estudis epidemiològics que demostrin la seva inocuïtat ni sense exigir a aquestes activitats totes les condicions de plantes incineradores o pirolítiques.

—  Mentre no s’assoleixin els objectius de reducció en la generació de residus i la reducció de tractament finalista, marcats en el PROGEMIC, el residu tractat, és a dir el rebuig de plantes de tractament, pot ser utilitzat també com a fracció a valorar energèticament, en les diferents modalitats d’aquesta valoració, sempre i quan el seu poder calorífic ho faci viable i s’hagin separat tots aquells contaminants dels residus que puguin ocasionar emissions tòxiques (de gasos àcids, metalls pesants i compostos orgànics persistents) no depurables.

—  Aquest  camí s’haurà de recórrer amb l’acompanyament tècnic i científic necessari, i haurà de servir també, per millorar i si s’escau incrementar la capacitat instal·lada de valorització energètica.

—  Disposar de les instal·lacions necessàries per la gestió de residus decidides i ubicades amb l’acord de les Administracions locals, i  des d’un punt de vista tècnic i ambiental, sense receptes ni limitacions que no estiguin basades en plantejaments ambientals i econòmics solvents.

— Pel que fa al emplaçament de les instal·lacions necessàries, el criteri de sostenibilitat vol dir que els equipaments ambientals han de ser tecnològicament sostenibles, però també que ha de ser sostenible la seva ubicació en el territori. No és sostenible que les distàncies entre els llocs on es produeixen els residus i els llocs on es tracten siguin excessivament altes. El criteri de solidaritat obliga a que els residus siguin tractats a la mínima distància del lloc on es produeixen, sempre que això sigui possible i en aquest sentit caldrà acompanyar i compensar als territoris on s’implantin aquests equipaments ambientals.

—  Establir una Legislació Catalana mes complerta amb procediment d’ aplicació pel Reial Decret Estatal de Sòls Potencialment Contaminats amb un sistema obligatori d’ inscripció als Registres de la Propietat

Es tracta en definitiva de proposar el conjunt de mesures que són necessàries per complir amb les directives considerant, també, la seva repercussió econòmica sobre els Ajuntaments i els ciutadans.

Treballarem per l’assoliment dels objectius prioritaris de reducció en la producció dels residus, la reutilització dels mateixos i el reciclatge, per aconseguir un conjunt de mesures que donin estabilitat i solidesa al sistema de gestió integral dels residus. Els residus s’hauran de classificar o seleccionar en el lloc de la seva generació, en plantes de tractament, el més a prop en aquest punt, sempre amb l’objectiu de fer més eficients les fraccions valoritzables, destinant a abocador el rebuig de les operacions intermèdies. Com a principi general, només s’haurien de portar a abocador, aquells residus que no havent-se pogut preveure en la seva generació, no són reutilitzables, reciclables ni valoritzables energèticament. Considerem d’ acord amb les directives europees, que l’abocament hauria d’ésser la darrera opció de les alternatives de tractament, la opció menys desitjable de totes les possibles.

Donar suport a les mesures normatives que reforcin la el principi “qui contamina paga” per tal que els productes incorporin en el seu preu el cost del seu tractament com a residu, especialment en les fraccions diferenciades (vehicles fora d’us, neumàtics,…etc)

Promoure un pacte nacional per a la gestió sostenible de residus, que eviti la confrontació en les polítiques de residus i de les polítiques de fiscalitat ambiental.