Urbanisme

Catalunya és un país amb un parc molt important d’habitatges que supera els 3 milions d’unitats. Malgrat aquesta xifra, l’accés a un habitatge digne és un dels principals problemes per a importants sectors de la població: famílies monoparentals, joves en procés d’emancipació, persones grans que requereixen un habitatge adaptat al seu nivell d’autonomia personal  i nous treballadors que cerquen un habitatge per primera vegada.

Per garantir una producció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) suficient és necessari dotar als agents públics i privats de l’oferta de sòl necessària. Per tal de possibilitar aquesta oferta de sòl ens cal desplegar les modificacions legislatives aprovades en matèria d’urbanisme per a la demanda  social abans descrita.

Així també, Catalunya compta encara amb municipis que no tenen planejament aprovat o adaptat a la nova legislació, la qual cosa requereix una intervenció decidida de suport de l’administració de la generalitat per a la seva consecució.

Molts municipis de Catalunya, d’altra banda, compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i de serveis. Des de la Generalitat caldrà començar a intervenir per tal de donar suport tècnic, jurídic i financer als municipis afectats per a que puguin iniciar un procés de resolució d’aquest dèficits , donat la conversió d’aquestes àrees d’urbanitzacions de segona residència a urbanitzacions de primera residència, amb la instal·lació d’importants sectors de població en situació de vulnerabilitat social.

Objectius

1. Desplegar la Llei i el Reglament d’Urbanisme aprovats en la passada legislatura per tal d’aconseguir que la previsió que el 30% del nou sostre residencial es destini a les diverses categories d’ habitatge protegit sigui una realitat.

2. Vetllar per tal de garantir a la totalitat de municipis de Catalunya la realització del seu planejament.

3. Garantir la participació de les administracions locals i dels ciutadans en general per tal que es pugui establir el màxim nivell de transparència i en la gestió de la informació urbanística d’acord amb la normativa que estableix la legislació catalana i la  norma europea  sobre el dret a l’accés  la informació territorial i  ambiental pel ciutadà.

Mesures

— Impuls de la redacció de Plans Directors Urbanístics per tal d’orientar i coordinar el desenvolupament de 20 àrees urbanes d’arreu de Catalunya.

— Manteniment i ampliació, si s’escau, la línia d’ajuts als municipis de Catalunya per tal que puguin desenvolupar el seu planejament urbanístic.

— Crear una línia de suport jurídic, tècnic i financer als municipis que tenen urbanitzacions amb dèficits urbanístics per tal de garantir la seva integració i la garantia de serveis a tots els ciutadans.

— Elaborar una llei de suport a les administracions locals per a crear el Fons d’integració urbana i de serveis de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

— Aprovació i desplegament de la Llei de l’Habitatge.

Universitats i recerca

Els darrers 25 anys el sistema universitari català ha experimentat un creixement molt important. Ara Catalunya compta amb 12 universitats (d’entre les quals 7 de públiques), amb una plantilla d’uns 16.000 professors i professores, i d’uns 7.500 treballadors i treballadores d’administracions i serveis. Aquesta importància es corrobora si tenim present que el seu pressupost conjunt supera els 1.600 milions d’euros. A més a més, el darrer curs acadèmic (2005-2006), unes 210.000 persones estaven cursant estudis universitaris (el 90% a les universitats públiques), la qual cosa significa que prop d’un 40% dels joves d’entre 18 i 25 anys estudien avui dia a la universitat –més de la meitat dels quals, per cert, són dones. En aquest sentit, recordem que prop d’una vintena de ciutats catalanes disposen com a mínim d’un centre universitari (hi ha un total de 255 centres, escoles i facultats disseminades arreu del territori català), la qual cosa posa de manifest la important presència i l’impacte del sistema universitari en el conjunt de Catalunya. La universitat s’ha convertit, doncs, en un element clau del desenvolupament econòmic del país, i en un dels principals focus de generació i difusió de coneixement científic i tecnològic, així com de producció cultural.

Així mateix, les universitats són les principals institucions del sistema de recerca de Catalunya. Juntament amb la recerca que es porta a terme als departaments i centres universitaris, cal remarcar la contribució creixent a la producció científica d’alt nivell dels centres públics de recerca (tant els promoguts per l’Administració autonòmica com els de titularitat estatal), els hospitals i la xarxa de centres vinculats al Departament de Salut, així com dels departaments d’R+D+i de les empreses. La despesa en R+D va assolir, l’any 2004, l’1,4% del PIB català, un 66% del qual correspon, aproximadament, a la inversió realitzada pel sector privat i la resta al sector públic, proporció similar a la mitjana dels països de la UE15. Per tant, la inversió en R+D ha augmentat de manera notable els darrers anys al nostre país, però encara som lluny de la mitjana de despesa en R+D de la UE15, que se situa en el 2% del PIB, i de l’objectiu que es va marcar el Consell Europeu a la seva reunió a Barcelona l’any 2002: arribar l’any 2010 a una inversió en R+D del 3% del PIB.

El creixement del sistema universitari en termes absoluts s’ha vist acompanyat per una millora de la qualitat de les universitats, tant en la funció formativa-educativa com en la investigadora-generadora de coneixement i de transferència-desenvolupament econòmic. La millora en la qualitat s’ha traduït en un major nivell de preparació dels titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta més adequada a les necessitats dels diferents sectors productius. En l’àmbit de la recerca, la seva expansió qualitativa es fa evident si s’examina tant el volum de publicacions assolit com el de cites rebudes, així com el reconeixement de la investigació realitzada mitjançant l’elevat nombre de trams de recerca aconseguits pel professorat de les nostres universitats, i l’eclosió de grups de recerca i la creació i/o consolidació d’un potent entramat de centres i d’instituts d’investigació del màxim nivell científic. Podem afirmar que les universitats catalanes són líders en activitat investigadora a Espanya, i volem garantir que això continuï essent així perquè Catalunya formi part del grup de països capdavanters en el camp de l’R+D+i.

El sistema universitari català, doncs, ha fet –i està fent– un notable esforç per modernitzar les seves estructures i la seva oferta de titulacions per tal d’adaptar-se a les noves demandes de la societat i adequar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que es fonamenta en l’aplicació dels principis de la Declaració de Bolonya de 1999 i que constitueix el nou horitzó de futur del conjunt de la universitat europea.

Tot i això, gran part d’aquest esforç va ser desenvolupat durant les dues darreres dècades per les universitats catalanes, sense un suport significatiu dels diferents governs de CiU. La manca d’una política universitària definida, sense un pressupost suficient i sense uns objectius estratègics ambiciosos consensuats amb les universitats, va fer especialment difícils aquests esforços, fet que, sens dubte, va acabar agreujant alguns dels problemes estructurals del sistema, entre els quals cal destacar la insuficiència crònica del finançament universitari; la insuficient adequació entre l’oferta de titulacions i la demanda de determinats professionals; la lentitud i les incerteses en el procés d’adaptació a l’EEES; la complicació i la ineficàcia dels sistemes d’accés i promoció del professorat; i la manca d’una política coherent, ambiciosa i amb prou recursos de recerca i d’innovació científica i tecnològica. Aquests problemes es van veure agreujats com a conseqüència de les implicacions que pel món universitari han derivat de l’aprovació de la Llei orgànica d’universitats (LOU), impulsada pel govern del Partit Popular amb el suport de CiU, el desembre del 2001 –fortament contestada per la comunitat universitària– i, en bona mesura, per l’aprovació de la Llei d’universitats de Catalunya (LUC), impulsada pel govern de CiU el febrer del 2003.

En tot cas, la reforma de la LOU, actualment en marxa, impulsada pels socialistes des del Govern de l’Estat, permetrà corregir els aspectes més negatius de la LOU i, especialment, contribuir a potenciar de nou l’autonomia universitària. En el moment de l’arribada al Govern de les forces catalanistes i d’esquerres, la situació del sistema universitari català estava definida, en gran part, per aquest marc legal impropi, per una insuficiència financera crònica i pel repte pendent de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si bé la Llei d’universitats de Catalunya fixava com a objectiu un increment dels recursos destinats al finançament de les universitats en un 30% en termes reals per al període 2004-2010, el govern catalanista i d’esquerres pràcticament ha assolit aquesta fita en només dos anys i mig, ja que entre el 2004 i el 2006 s’ha aconseguit un augment acumulat del 27,3%. A més, especialment significatiu ha estat l’increment registrat en la inversió en recerca, amb un creixement del 47,7% en el mateix període.

Així doncs, el nostre compromís és continuar amb aquest important esforç d’increment dels recursos destinats a les universitats i a les activitats de recerca.

Durant aquesta legislatura el Govern de la Generalitat ha afrontat el repte de l’adaptació del nostre sistema universitari a l’Espai Europeu d’Educació Superior i, per això, ha desenvolupat la seva activitat en una doble estratègia: d’una banda, desplegant una important tasca de difusió i de promoció entre la comunitat universitària del que implica l’EEES i, d’altra, posant en marxa, coordinadament amb les universitats, un ampli programa de plans pilot d’adaptació de les nostres titulacions a la metodologia i les formes d’organització de la docència que promou l’EEES. Alhora, malgrat les incerteses encara existents respecte a les normatives i l’estructuració definitiva dels postgraus, ja estan en marxa els primers màsters i programes de doctorat, ja configurats d’acord amb la metodologia i els principis organitzatius que regeixen l’EEES.

El projecte polític que defensem els i les socialistes es vertebra des d’un model d’universitat que s’articula, bàsicament, al voltant del sistema públic universitari, i que parteix de tenir molt clar que els objectius fonamentals que la societat ha conferit a la universitat i al sistema de ciència i tecnologia consisteixen a formar professionals ben preparats en les diverses branques del saber; a produir, transferir i difondre coneixements científics, tecnològics i culturals; a formar ciutadans i ciutadanes en valors i amb esperit crític, i a convertir-se en una eina important de cohesió social i de reequilibri territorial.

Els i les socialistes defensem, des del respecte a l’autonomia universitària, l’establiment d’un conjunt d’objectius estratègics que defineixen la nostra política universitària, i la proposta i implementació d’una sèrie de mesures que facilitin que el sistema universitari català faci un important salt endavant, que li permeti fer front als reptes que té plantejats i que situï Catalunya com un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, i en primera línia de la societat del coneixement, gràcies a la millora contínua i coresponsable del seu finançament i de la plena integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

En efecte, la política d’impuls decidit del sistema universitari i de recerca de Catalunya que els socialistes volem portar a terme és i ha de ser compatible tant amb la coresponsabilitat de les diferents institucions i agents que l’integren, com amb el necessari rendiment de comptes davant del conjunt de la societat. A més a més, i pel que fa a la recerca, cal tenir present la seva dimensió absolutament globalitzada, tant pel que fa als resultats que en deriven com en relació amb la seva realització i també, almenys en part, pel que fa al seu finançament. En aquest sentit, els socialistes vetllarem per l’articulació de les polítiques de recerca de Catalunya amb les polítiques de recerca tant del conjunt de l’Estat com de la Unió Europea, buscant en tot moment la màxima complementarietat en programes, instruments i finançament, per tal de maximitzar els resultats de les activitats de recerca que es porten a terme a Catalunya, així com la seva projecció i presència internacional, no només mitjançant la plena integració a l’Espai Europeu de Recerca, sinó també a escala mundial.

Objectius:

1. Mantenir i potenciar el paper de la universitat com a garant de la cohesió social, mitjançant l’establiment d’un sistema d’accés just i d’un sistema d’ajuts i de beques ampli, potent i equitatiu que faci realitat una veritable igualtat d’oportunitats.
2. Reforçar i aprofundir la tasca de les universitats com a grans centres productors i transmissors de cultura i de coneixements.
3. Definir i implementar una política universitària i de recerca, consensuada amb la comunitat universitària, coherent, rigorosa i ambiciosa, que impliqui, entre d’altres objectius importants: l’establiment del mapa universitari del país; la plena integració a l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior, i la posada en marxa de mecanismes que permetin la millora de les condicions laborals del personal docent i investigador en formació, del conjunt del professorat (funcionari i contractat) i del personal d’administració i serveis; el rejoveniment de les plantilles, així com l’adequat reconeixement del conjunt de les activitats que porta a terme el professorat: docència, recerca, transferència i gestió.
4. Augmentar considerablement el finançament de les universitats, de manera que la propera legislatura els recursos aportats per l’Administració catalana a les universitats s’incrementin en un 50%.
5. Promoure la millora constant de la qualitat docent de les universitats catalanes, tot adoptant les mesures que facilitin la plena integració del sistema universitari català a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Això suposa iniciar la posada en marxa de les noves titulacions de grau i de postgrau adaptades als principis de la Declaració de Bolonya; la consegüent assumpció de noves metodologies docents orientades a millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat; la reorganització dels esquemes curriculars, i la vertebració de la coordinació necessària entre el conjunt de les universitats públiques catalanes, així com una major interrelació entre els ensenyaments universitaris i la formació professional de grau superior.
6. Fomentar la participació real i efectiva dels estudiants en tots els àmbits de decisió i de gestió de les universitats i, en particular, en tot allò que faci referència a l’adaptació de la universitat catalana a l’Espai Europeu d’Educació Superior.
7. Intensificar les actuacions encaminades a garantir que tots els egressats universitaris tinguin un bon nivell de coneixements i de competències, amb capacitat de reflexió i esperit crític. Comptar amb les competències transversals necessàries, entre les quals destaca el domini de, com a mínim, una tercera llengua, és un element essencial per a l’empleabilitat dels titulats, així com per al seu futur desenvolupament en el mercat laboral.
8. Incrementar la interconnexió entre universitat i món empresarial, mitjançant la potenciació dels programes de pràctiques a empreses, la codefinició dels perfils formatius de determinats títols universitaris i la realització de recerca per contracte, com a instrument de transferència de coneixement i tecnologia envers els diferents sectors productius. Aquesta major interconnexió ha de facilitar l’adaptació de la formació rebuda pels estudiants a les necessitats, en constant evolució, dels diferents sectors productius, afavorint a més la inserció professional dels titulats. En aquest sentit, cal també promoure una millor valoració de la figura del doctor per part del món de l’empresa.
9. Situar Catalunya al nivell dels països més avançats de la UE en el camp de l’R+D. Per fer-ho possible, cal incrementar la dimensió i la qualitat del sistema de recerca de Catalunya, objectiu que requereix un increment sostingut de les inversions destinades a R+D tant per part de les administracions públiques com del sector privat, i que només serà factible mitjançant la implicació i el compromís del conjunt de la societat.
10. Continuar impulsant el ple desenvolupament d’una veritable “carrera investigadora” que ofereixi possibilitats reals de promoció i reconeixement de la tasca dels investigadors, al llarg de tota la seva trajectòria, i que combini la flexibilitat i la continuïtat amb la necessària avaluació periòdica de les activitats de recerca.
11. Reforçar la connexió entre recerca i innovació, aprofundint en els objectius ja marcats pel Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008. La rellevància d’aquesta vinculació es posa també de manifest en la importància que s’atorga a la recerca a l’apartat dedicat a l’economia, ponència 4, d’aquest programa: “Una economia competitiva i socialment cohesionada”.

Mesures:

Aprovar i implementar el Pla de Millora del Finançament de les Universitats Públiques Catalanes, amb l’objectiu d’incrementar en més de 400 M€ l’esforç pressupostari destinat a les universitats catalanes en el període 2006-2010, la qual cosa implica un augment total superior al 50% al final d’aquest període. Aquest notable esforç pressupostari el fem amb l’objectiu d’apropar-nos a les ràtios de despesa pública en ensenyament superior propis dels països europeus més avançats. La millora forma part de la voluntat de promoure una revisió consensuada del model de finançament de les universitats catalanes, de manera que permeti disposar d’un marc pressupostari estable, coherent i rigorós. Aquest increment de finançament ve condicionat a l’establiment d’uns objectius de millora de la qualitat de la docència, de rejoveniment de les plantilles, d’impuls decidit de la recerca bàsica i aplicada, d’enfortiment del sistema d’indicadors universitaris, així com de millora de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels recursos per part de les universitats.

Desenvolupar el nou Pla d’Inversions Universitàries (2007-2012), que disposarà d’un finançament total que superarà els 520 M€, és a dir amb un augment de més del 30% en relació amb el pressupost del pla anterior.

Aprovar els nous contractes-programa de les universitats catalanes per al període 2007-2009, orientats a l’assoliment dels objectius prèviament consensuats, de manera que esdevinguin un veritable instrument d’estímul per a la millora del conjunt d’activitats de les universitats (formació, recerca, transferència i relació amb el seu entorn), així com la plasmació del procés de progressiva coresponsabilització entre universitats i Generalitat.

Desplegar i implementar totes les mesures que facilitin la plena integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior. La planificació d’aquest procés d’adaptació es concreta en la dotació dels recursos necessaris per dur-lo a terme amb garanties suficients; fomentar programes de formació del professorat, del personal d’Administració i serveis i del propi estudiantat, i a impulsar la reforma de l’actual estructura organitzativa docent, posant en marxa els nous estudis de grau i de postgrau. En aquest context, promourem l’aplicació efectiva de l’actual estatut del becari i la dignificació de la seva feina, i garantirem unes condicions laborals dignes i una remuneració adequada amb cotització a la Seguretat Social des del primer dia.

Reformar el model actual de beques i ajuts, i establir un sistema potent, rigorós i adequadament finançat per garantir, d’una banda, la igualtat de possibilitats d’accés i permanència en el sistema universitari de qualsevol persona indistintament del seu nivell de renda. En aquest marc, i per completar els instruments que garanteixin una veritable igualtat d’oportunitats, es fomentarà una política de crèdits als i les joves de fins a 30 anys, amb un tipus d’interès inferior a l’establert a cada moment pel BCE i en condicions de retorn vinculades al moment en què s’assoleixin uns nivells retributius superiors al salari mínim. A més, el sistema d’ajuts i beques també ha de fer possible la participació a programes interuniversitaris de màster i de doctorat, tant en l’àmbit català i estatal com a l’estranger. En aquest sentit, promourem l’aplicació de preus públics als nous programes de postgraus i màsters adaptats als principis de la Declaració de Bolonya.

Presentar al Parlament de Catalunya la reforma necessària de la Llei d’universitats de Catalunya, en concordança amb el procés de modificació de la LOU, actualment en marxa, i d’acord amb les competències que l’Estatut de Catalunya atribueix a la Generalitat en matèria d’universitats i de recerca.

Proposar com a eixos fonamentals que cal tenir presents en els processos de reforma de la LOU i de la LUC, els punts següents: la supressió del sistema d’habilitacions i la implementació d’un sistema d’acreditacions; promoure un sistema de concursos d’accés a places dels diferents cossos docents àgil, transparent i que afavoreixi l’exercici de l’autonomia universitària; establir mesures que permetin al professorat destinar temps acadèmic a la recerca de manera plenament reconeguda; fer possible que el professorat pugui desenvolupar tasques de transferència de coneixement i d’innovació; i millorar i clarificar els sistemes de participació, de debat, de gestió i de presa de decisions en el si de les universitats, així com el rendiment de comptes.

Impulsar que la iniciativa de la posada en marxa de qualsevol títol correspongui a la pròpia universitat, previ informe favorable del Govern de la Generalitat sobre la seva viabilitat econòmica i acadèmica, i en el marc del procés de transformació de l’actual “catàleg” tancat en un registre obert de titulacions.

Promoure, difondre i protegir l’ús de la llengua catalana en el nostre sistema universitari. Els socialistes desplegarem des del Govern de la Generalitat una política decidida de promoció, de difusió i de protecció de la llengua catalana a l’ensenyament superior del nostre país, en la línia que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquest és el marc legal per desenvolupar polítiques proactives i decidides de promoció de la llengua catalana a les nostres universitats.

Crear, a partir de l’Agència Catalana de Qualitat Universitària i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, un Institut Superior de Qualitat i Avaluació del Sistema Educatiu. Aquest organisme independent té com a objectiu essencial donar suport a les polítiques de millora de la qualitat de l’ensenyament superior al nostre país.

Convertir les universitats en un element nuclear de les polítiques públiques de reequilibri territorial. A les ciutats i territoris on s’ubiquen, les universitats juguen un “rol” essencial en el desenvolupament econòmic, social i cultural, i de producció i difusió del coneixement. Per això, el nostre compromís és reforçar i desplegar la potencialitat d’aquests centres universitaris fent servir com a instrument, entre d’altres, la Llei del fons d’acció territorial de l’educació superior aprovada el mes de març del 2006.

Impulsar i donar suport a polítiques innovadores dirigides a potenciar l’aprenentatge al llarg de tota la vida, per tal de donar resposta a les necessitats de formació continuada, a tots els nivells acadèmics, dels titulats i professionals ja inserits en el món laboral.

Impulsar un Pacte per a l’Educació Superior que serveixi de marc de referència per al procés de millora continuada del sistema d’ensenyament superior, tant pel que fa a la formació dels titulats, com a la recerca i la connexió amb la societat, en compliment dels objectius primordials de les universitats i d’acord amb les necessitats del nostre país.

Incrementar anualment el pressupost de la Generalitat de Catalunya destinat a R+D en més d’un 20%, per tal de fer possible arribar, l’any 2010, a la fita d’un 3% del PIB destinat a R+D, d’acord amb l’objectiu del Consell Europeu de Barcelona de l’any 2002. Aquest esforç del sector públic s’ha de veure acompanyat d’un increment de la inversió en R+D realitzada pel sector privat per tal de, com a mínim, mantenir la proporció actual d’inversió pública/privada en R+D, que a Catalunya actualment és d’un 35/65%. Un dels instruments per fer-ho possible és la posada en marxa d’estructures anomenades de “triple hèlix”, és a dir, en què la col·laboració entre la recerca pública, les empreses i l’Administració es dugui a terme d’una manera real i efectiva, com és el cas de BioCat, la ja creada Fundació Bioregió de Catalunya. En aquest sentit, continuarem donant el màxim suport i reforçarem la Bioregió, com a iniciativa integradora i estratègica per a Catalunya, per tal que assoleixi el seu objectiu de cohesionar el sector públic i el privat entorn de l’R+D i la innovació, fent possible l’increment de les activitats empresarials intensives en coneixement.

Continuar potenciant la qualitat de la recerca que es porta a terme a Catalunya, tant la realitzada als departaments i centres universitaris com als centres de recerca. Per fer-ho possible, els contractes programa de les universitats inclouran indicadors vinculats a la recerca i la seva qualitat. Igualment, els contractes programa del centres de recerca amb participació de la Generalitat, així com l’avaluació del seu acompliment, han de ser un dels instruments d’estímul de la qualitat de la recerca d’aquests centres.

Posar en marxa un programa específic de suport a la recerca en el camp de les ciències humanes, socials i de l’educació, basat en particular en la creació de xarxes de grups de recerca reconeguts i ja existents, així com en el suport a la formació de grups de recerca emergents en aquests camps.

Dissenyar i implementar mecanismes que afavoreixin l’increment de la mida mitjana dels grups de recerca, reconeguts com a tal per la Generalitat de Catalunya, tot estimulant l’assoliment de la massa crítica que la recerca actual requereix.

Continuar reforçant els programes de mobilitat de professors/es i investigadors/es en totes les etapes de la seva trajectòria professional, com a requisit indispensable tant per a l’actualització permanent dels seus coneixements com per enfortir la projecció i dimensió internacional de la recerca que es porta a terme a Catalunya.

Posar en marxa programes dirigits a promoure la recerca interdisciplinar i en els camps frontera, tenint en compte la importància creixent de la recerca en aquests àmbits, tant pel que fa a la generació de nous coneixements com per a la seva capacitat de transferència cap als sectors productius intensius en R+D i d’alt valor afegit.

Continuar la política d’impuls a la xarxa de centres de recerca de la Generalitat de Catalunya, amb participació de les universitats, en particular en relació amb aquells àmbits del coneixement que, en aquests moments, no estiguin adequadament coberts per grups o centres ja existents, com per exemple en camps frontera. Els criteris que han de regir la seva creació han de ser la qualitat dels investigadors/es que l’integrin i de la recerca que s’hi porti a terme, així com el de la seva autosostenibilitat econòmica, a mig i llarg termini.

Reforçar les polítiques de captació de talent com instrument clau per a la millora de la qualitat de recerca que es porta a terme a Catalunya. L’èxit d’un sistema de ciència i tecnologia rau en la creació d’un capital intel·lectual potent. Els recursos humans destinats a la recerca, desenvolupament i innovació són altament específics. La creació d’una massa crítica de talent requereix unes polítiques rigoroses i perseverants de captació, de manteniment i de retenció dels investigadors. S’han d’introduir els mecanismes d’incentivació i d’avaluació que permetin integrar i recuperar els millors talents. En aquest sentit, entre d’altres actuacions continuarem impulsant el Programa ICREA, que ha donat molt bons resultats en els seus primers 5 anys de vida, potenciant tant l’atracció i contractació d’investigadors ICREA Sènior, com en les modalitats ICREA Júnior i ICREA Empresa.

Promoure una major connexió entre recerca i empresa, tal com requereix l’anomenada “tercera missió” de les universitats. És a dir, la funció de connexió entre universitat i societat mitjançant la transferència de tecnologia i de coneixement, així com la promoció de l’esperit emprenedor als diferents nivells i estaments de la comunitat universitària.

Continuar impulsant els programes de realització de tesis doctorals a les empreses, així com la capacitat d’inserció dels doctors en el diferents sectors productius. La inserció professional adequada dels doctors, a més de ser necessària per garantir el retorn a la societat de la inversió realitzada en la seva formació d’alt nivell, és també un clar instrument de transferència de coneixement i de capacitats envers la societat.

Posar en marxa, per primera vegada, un Pla d’Infraestructures de Recerca (PIR) 2007-2012, l’objectiu del qual és donar continuïtat a la política d’inversions tant en la creació i dotació en equipament de centres de recerca, com en el finançament d’infraestructures de suport a la recerca (serveis científics i tècnics, etc.), que faciliti la seva actualització permanent, així com l’accés dels investigadors del nostre país a la utilització de grans equipaments científics. Aquest pla es coordinarà amb els programes d’infraestructures de recerca estatals (Programa de Instalaciones Científicas Singulares) i europeus (suport a les plataformes tecnològiques o a d’altres programes). Aquest pla disposarà d’un pressupost global superior als 450 M€.

Impulsar un programa de sensibilització de la societat pel que fa a la importància de la ciència i la tecnologia per tal de millorar la percepció i el suport social de l’R+D. Cal que, mitjançant processos de comunicació, de divulgació i de participació, es promogui una cultura moderna de la ciència. La societat ha de percebre la seva importància i cal que es fomenti una cultura del valor de la ciència entre tots els agents socials. Cal impulsar programes de divulgació i de comunicació de la ciència, dirigits al conjunt dels ciutadans, així com, de manera molt particular, al jovent, tenint en compte la importància de la promoció de vocacions envers les disciplines científiques i tecnològiques. Així mateix, s’impulsaran programes d’incentius al mecenatge i a la participació privada en el cofinançament dels programes científics.

Obrir el procés de debat amb els diferents agents implicats (associacions empresarials, cambres de comerç, sindicats, etc.), que ha de conduir a l’elaboració i posterior aprovació de la Llei de recerca i innovació que Catalunya necessita. Cal una llei transversal que sigui el marc en què es defineixi el model del Sistema de Recerca i Innovació de Catalunya i la garant del compromís del Govern de la Generalitat amb l’impuls sostingut de l’R+D i la innovació com a element clau de la competitivitat del país. La Llei ha de preveure l’existència d’un Consell de Ciència i Tecnologia extern i amb presència internacional. El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, que s’elabora per a períodes de 4 anys, ha de ser l’expressió operativa de la Llei, i haurà de donar resposta als avenços i les necessitats canviants del sistema de ciència, tecnologia i empresa de Catalunya.

Impulsar la creació de l’Agència Catalana de Recerca i Innovació. Cal que l’Agència sigui l’òrgan que impulsi el Sistema Català de Ciència i Tecnologia, des de la seva situació actual a la corresponent a la visió del Govern de la Generalitat, que es basa en la voluntat de promoure l’excel·lència en la producció científica, la generació de riquesa mitjançant la creació d’empreses, i la consecució d’un impacte tangible i valuós de l’R+D i els seus resultats en el conjunt de la societat, contribuint així a la millora de la qualitat de vida de les persones. L’Agència Catalana de Recerca i Innovació serà la responsable del lideratge, de la planificació i del seguiment del Sistema Català de Ciència i Tecnologia, funcions que han d’estar separades de l’execució. Així, l’Agència serà l’instrument principal per al desplegament de la Llei catalana de recerca i innovació i tindrà entre les seves tasques la missió de supervisar el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya. En particular, l’Agència participarà en la planificació i definició de les tipologies de les plataformes científiques i tecnològiques bàsiques i de les grans instal·lacions científiques, i impulsarà de manera especial programes de formació de gestors i directius en el camp de l’R+D.

Els i les socialistes creiem que la funció de direcció, de planificació i de supervisió del Sistema de Recerca i Innovació s’ha de portar a terme des de les instàncies més altes del Govern de la Generalitat. A Catalunya, el Sistema de Recerca i Innovació ha de ser una de les competències essencials per al desenvolupament del país. L’avantatge estratègic de les nacions modernes de la tipologia de Catalunya ha de residir en una capacitat per innovar com a font principal de competitivitat. Pel caràcter multidepartamental de les accions clau, els socialistes pensem que la transformació d’aquesta política en una potent acció pública requereix que el lideratge d’aquest impuls recaigui directament en el Consell Executiu del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Presidència. D’aquesta manera s’aconseguirà l’alineament dels objectius i actuacions del Sistema Català de Recerca i Innovació amb les estratègies prioritàries del Govern de Catalunya.

Promoure un Pacte Nacional per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació. El Sistema Català de Recerca i Innovació ha de ser un dels impulsors bàsics de la millora de la competitivitat de Catalunya. Es tracta d’un objectiu nacional que requereix un esforç continuat, més enllà de la durada de les legislatures. Per tant, és necessari aconseguir un pacte de país que comprometi els successius executius del Govern de Catalunya a la consecució d’unes fites objectivables. La primera fita és assolir una inversió en R+D del 3% del PIB, objectiu establert per a l’any 2010 a la Cimera de la Unió Europea de Barcelona de l’any 2002; la segona, dotar la Generalitat dels instruments legals, polítics i administratius adients que facin realitat la plena participació de Catalunya en el que implica la societat del coneixement.