Turisme

Un turisme de qualitat i equilibrat

Catalunya rep avui 25 milions de turistes i ha esdevingut una potència de primer ordre en l’àmbit espanyol i europeu. El pes del turisme internacional sobrepassa els 14 milions de turistes, i la seva importància en l’economia el converteix en un sector clau per al desenvolupament futur de la nostra activitat econòmica.

El sector turístic viu un procés de canvi: canvis en la demanda (més flexible, més volàtil), canvis en el mapa internacional per l’increment de les destinacions competidores, canvis en els processos de promoció i sobretot de comercialització, canvis en les operacions i els processos de producció turística, canvis derivats per la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació. És per tot això que cal que canviï el turisme català, que tots els elements del sector (agents privats, empreses, productes, administracions) aprofundeixin en un nou discurs per a un escenari nou i canviant.

En els processos de transformació dels models turístics, l’escala local hi té un paper central. Les innovacions més efectives del turisme català en els darrers vint anys han tingut lloc en escenaris locals, que han identificat els principals objectius estratègics i els han assolit normalment amb un pacte (explícit o implícit) entre Administració i sector privat.

Hi ha un model turístic català integral, com recorda el pla estratègic, però format per una pluralitat de productes i de destinacions organitzada en grups d’empreses i institucions operatives. Per això, l’Administració pública del turisme hauria de ser capaç de gestionar la diversitat.

La viabilitat del sector turístic català es basarà en la capacitat de transformar la competència en preus (aquí, les noves destinacions hi tenen un clar avantatge) per la competència en producte. La capacitat d’incorporar valor afegit a l’oferta és la clau de volta de la pervivència del turisme català.

La millora dels productes turístics s’ha de centrar en quatre grans estratègies: la incorporació dels elements propis del país (el paisatge, la cultura, el patrimoni) en l’impuls de l’estructura turística del país; la millora de l’eficiència en els serveis públics (espai urbà, tractament d’aigües); l’increment dels processos de qualitat en la prestació dels serveis turístics; i una incorporació massiva de l’R+D+i en el sector.

Partint de la feina feta aquests darrers anys, les propostes següents volen donar resposta a les grans prioritats de les quatre estratègies bàsiques del turisme per al període 2006-2010:

Mesures:

– Impulsar la implementació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 amb les actualitzacions necessàries per fer-lo encara més eficient davant el repte de modernitzar el turisme de Catalunya i fer-lo més fort.

– Crear un pla territorial sectorial de turisme que avaluï les necessitats que té el territori, i potenciar la creació de consorcis territorials de turisme i la seva coordinació.

– Crear un programa de xoc per invertir, en infraestructures del sector turístic, 1.000 milions d’euros públics i privats en quatre anys, mitjançant un programa d’inversions i de crèdits especials associats a l’ICF (Institut Català de Finances) i al sistema financer, que ens permeti fer un salt decisiu cap a les millores de la pluralitat i de la qualitat de l’oferta turística del país.

– Proposem la redacció de manuals de disseny del paisatge en tres àmbits: els paisatges del litoral, els paisatges rurals i els paisatges de muntanya.

– Promourem una acció política en el model consolidat de sol i platja que es concreta en cinc actuacions: un programa d’ajuts a la renovació de la planta d’allotjament i la millora de l’espai públic, a partir dels pactes territorials turístics; una política de creació i foment de nous productes, amb accions operatives realitzades conjuntament amb l’Oficina de Productes Turístics de la futura Agència Catalunya Turisme; una anàlisi de les necessitats objectives de la demanda i un estudi de la seva viabilitat econòmica i ambiental: oferta recreativa d’alt impacte ecològic (ports, camps de golf), equipaments recreatius de mida mitjana, complexos temàtics; una estructura de producte més oberta, que obri i integri el patrimoni natural i cultural del país a l’oferta turística del litoral; i una política de promoció més efectiva, basada en la captació de segments i mercats clau (turisme familiar, mercat espanyol).

– És en aquest context que impulsarem un procés d’adequació i millora de les platges catalanes, en cinc àmbits: la millora de les condicions ambientals de les platges (sorra i aigua) i la correcció dels punts negres del litoral; la millora dels equipaments de platja (infantils, esportius, nàutics) i la racionalització dels plans d’ordenació dels usos públics; la prestació de serveis d’oci i recreatius de qualitat; la millora de l’accessibilitat a les platges i la reducció de la pressió dels vehicles a primera línia de mar; i l’especialització de les platges per a mercats i productes amb polítiques de segmentació (familiars, esportives, naturistes, de relaxament) i amb una promoció integral del mapa de platges de Catalunya basada en aquests criteris.

– Crearem el Pla del Turisme Cultural de Catalunya (PTCC), que contempli, entre d’altres, l’adequació dels monuments i dels conjunts arqueològics del país, amb l’1% cultural; la potenciació dels museus bàsics de Catalunya; i un pla d’inversions basat en el PTCC i orientat, sobretot, a la valorització turística dels recursos culturals, tant d’elements patrimonials materials com d’elements patrimonials immaterials.

– Apostem per un increment de l’ús turístic de la natura (seguint les pautes del Plan de Impulso del Turismo de Naturaleza en España) amb criteris sostenibles.

– Proposem una política turística que accepti la diversitat dels escenaris rurals d’acord amb el decret aprovat pel Govern.

– Recolzem les iniciatives que recull el Pla Muntanya, com l’oferta complementària.

– Proposem la potenciació de subsectors competitius, amb el recolzament de l’Oficina de Productes Turístics de la futura Agència Catalunya Turisme. Els subsectors estratègics són: el turisme de congressos, seminaris i convencions, el turisme de salut, el turisme de creuers, el turisme gastronòmic i enològic, el turisme esportiu i el de shopping.

– Proposem un programa de millora del Portal de Catalunya, amb una forta inversió tecnològica i de continguts que garanteixin una posició prevalent en les noves formes d’accés al turisme.

– Recolzem l’aposta per l’Observatori de Turisme de Catalunya (OTC) com una eina bàsica per al coneixement de la realitat turística de Catalunya i la seva evolució futura.

– Catalunya necessita també dos instituts de transferència tecnològica, dos pols de recerca i investigació avançada en turisme.

– Promourem decididament l’expansió de les indústries creatives associades al turisme com un mitjà d’amplificar la creació d’un espai de recerca, desenvolupament i innovació que afavoreixi la renovació de l’oferta turística i el desenvolupament de nous productes i escenaris que reforcin els nostres actius en aquest sector.

– Farem que Catalunya esdevingui una referència mundial per al coneixement i la recerca turística.

– Impulsarem la tasca dels diplomats en turisme i la seva millora permanent.

– Fomentarem la creació de postgraus en turisme (segon cicle universitari), vinculats amb centres de referència en recerca, promourem la creació de doctorats en turisme i de tesis doctorals en aquest àmbit, i crearem un mapa de formació professional en turisme especialitzat, vinculat amb els sectors del territori, d’elevada qualitat i de preu públic. A més de la formació reglada convencional, el sector necessita una formació contínua, un nivell de formació adreçat als professionals de diversos nivells.

– L’Agència Catalunya Turisme haurà de ser l’instrument bàsic de l’estratègia de promoció del país. En definitiva, apostem per la modernització del sistema de promoció de Catalunya. La promoció ha de cercar nous sistemes adaptats als canvis en el model turístic.

– Potenciarem les xarxes d’empreses i grups d’empreses i institucions turístiques que enforteixin les condicions de col·laboració entre les diferents empreses i facilitin el seu creixement competitiu; i seguirem donant un impuls a la xarxa d’hotels, que són l’eix central de l’oferta turística d’allotjament, així com suport a la xarxa de càmpings, que també tenen un paper important en la nostra oferta turística, per a la seva renovació i modernització, igual que a altres formats emergents del turisme urbà i rural.

– Així mateix, a través del COPCA i de Catalunya Turisme, donarem suport a la internacionalització de les empreses turístiques catalanes per tal de consolidar, en el nostre territori, actors competitius.

– Donarem a conèixer els beneficis del turisme per al conjunt de la població i farem un programa que permeti complementar i equilibrar les activitats turístiques amb les necessitats del conjunt de la població resident.

Transport

TRANSPORT DE MERCADERIES

Els informes de l’Agència Ambiental Europea indiquen que hi ha un creixement correlatiu entre l’increment del PIB i el creixement de la mobilitat de mercaderies. L’activitat econòmica i el creixement del transport de mercaderies van estretament lligats. És impossible mantenir un bon nivell de l’economia catalana sense incrementar el transport de mercaderies.

La distribució modal del transport de mercaderies a Catalunya és, avui, totalment insostenible i inacceptable. El transport per carretera creix a ritmes pròxims al 5% anual. El transport per ferrocarril, que no arriba ni al 4% de quota modal, està estancat sinó decreix.

El manteniment d’aquests ritmes de creixement del transport de mercaderies per sobre el PIB de Catalunya i l’acceleració del transport per carretera podrien comportar la congestió de la xarxa viària prevista en els actuals plans infraestructurals.

No és previsible que la xarxa de carreteres es pugui incrementar més del que es proposa en aquest programa i l’establert en el PITC pel govern de Catalunya, per això és fonamental fer una aposta clara pel transport de mercaderies per ferrocarril quan es tracti de llargues o mitjanes distàncies. El transport de mercaderies a curta i mitja distància i, per tant, en general el transport interior continuarà sent molt més eficient a través de camions.

Objectius

1. Obtenir un creixement d’un 8,5% anual en el transport ferroviari de mercaderies, fins assolir el 10% de la quota del transport de Catalunya

2. Implementar un paquet de mesures de suport i de reestructuració del sector del transport per carretera que acompanyi l’aposta pel ferrocarril.

3. Impulsar i desenvolupar la intermodalitat reforçant cadascun dels sectors del transport de mercaderies, buscant la seva complementarietat i evitant la penalització de cap d’ells.

4. Impulsar conjuntament amb l’Estat els protocols de millora per a la gestió dels serveis duaners, d’inspecció veterinària, fito sanitària i farmacèutica, assolint els terminis òptims que permetin la competitivitat dels ports i aeroports de Catalunya.

Mesures

— Creació d’una xarxa d’aparcaments per a vehicles pesats.i construcció dels serveis corresponents per als conductors.

— Inversió d’uns 60M€ per a la construcció o ampliació de 41 aparcaments per cobrir una demanda d’unes 4000 places.

— Construcció d’aparcaments pel transport de mercaderies perilloses. Sis aparcaments amb 800 places -dos a Barcelona, dos a Tarragona, una a Girona i una a Lleida-.

— Construcció d’aparcaments en àrees urbanes: Vint-i-quatre aparcaments amb 2.700 places.

— Construcció o ampliació d’onze aparcaments a les principals vies utilitzades pels vehicles de transport de mercaderies, amb una capacitat total de 700 places, en rutes de llarg recorregut.

— Formació del personal , especialment per a la creació de nous conductors del transport de mercaderies.

— Dotació de simuladors a les principals associacions de transportistes.

— Foment, a través d’incentius econòmics, del redimensionament de les empreses del sector, i acabar amb l’atomització actual.

— Impuls de la Mesa del Transport de Catalunya.

— Foment dels tribunals d’arbitratge  per a resoldre els conflictes del sector.

— Equiparació a la normativa d’altres països europeus de les regles de circulació com la càrrega per eixos etc.

TRANSPORT DE VIATGERS

La mobilitat dels viatgers

Els ciutadans s’han de desplaçar de manera obligada per a assistir al seu lloc de treball o d’estudi, per rebre atencions mèdiques, per lleure, per compres, etc. La tendència del que anomenem mobilitat per motiu de treball i estudi és que la gent és desplaci més, més lluny i fora del seu municipi. Es per tant necessari desenvolupar la llei de mobilitat, per implementar el finançament del transport públic en zones industrials i promoure l’aplicació d’aquest model per tal de reduir el vehicle privat en el desplaçament per raons laborals.

L’anàlisi de la d’aquest tipus de mobilitat però, no és suficient ja que moltes vegades la mobilitat per motius d’oci, compra, qüestions personals, etc. ja arriba al 50% de la mobilitat.

Tots els estudis realitzats pels agents econòmics i també el que ha elaborat l’Agència ambiental europea per avaluar l’acompliment del llibre blanc del transport, asseguren que hi ha una correlació directe entre el creixement del PIB i la mobilitat de passatgers,  el creixement d’aquesta sempre és superior al del PIB. És convenient moderar i canviar els hàbits de mobilitat dels ciutadans però no és possible impedir-ne un creixement raonable.

Objectius

1. Vincular  urbanisme i mobilitat

— Reduir la tendència del creixement de la mobilitat

— S’impulsarà una política territorial que afavoreixi el creixement de les ciutats intermèdies, amb uns usos de sòl diversificats i no especialitzats que permetin la proximitat de les diferents activitats de les persones i dels usos del sòl -residencial, industrial, terciari, etc.- de manera que la gent no es vegi obligada a desplaçar-se per a qualsevol activitat.

2. Impulsar, ampliar i consolidar la xarxa del transport públic i la desacceleració de l’ús del vehicle privat.

3. Incrementar la taxa de creixement d’ús del transport públic amb la finalitat de que dupliqui l’ús del vehicle privat.

Mesures

— Creació i potenciació de línies estructurants de transport col.lectiu, dissenyades des de la demanda de transport en funció del destí de treball i que facilitin la interconnexió dels polígons industrials amb les estacions ferroviàries existents.

— Redacció i aprovació del nou Pla de viatgers de Catalunya.

— Integració tarifària a les àrees urbanes de Tarragona, Girona i Lleida.

— Integració tarifària al conjunt de Catalunya el 2012

— Creació de les Autoritats  del Transport a la Catalunya Central, i a les Terres de l’Ebre.

— Establiment d’un servei d’horaris integrat entre els diversos sistemes de transports de viatgers(carretera i ferrocarril).

· Renovació de les flotes d’autobusos regulars i discrecionals.

. Adaptació a les persones amb mobilitat reduïda

— Incentius per als vehicles impulsats per biocombustibles.

— Impulsar els cultius agrícoles alternatius per la producció de plantes leguminoses i cereals amb la finalitat de produir olis i alcohol per la producció de biocombustble.

— Introducció de la competència en els operadors del transport públic de superfície

· Convocatòria de concursos públics per a les noves concessions de les línies d’autobús.

· Convocatòria de concurs per a la concessió de les línies que usin els corredors preferents de transport públic

— Introducció de corredors segregats i autobusos de guiatge òptic en les àrees urbanes de més de 150.000 habitants.

— Creació de línies exprés o directes -sense parades- en la xarxa d’autopistes i autovies i corredors preferents de transport públic -per fer-les competitives amb el vehicle privat-.

— Regulació de les fórmules de contribució econòmica de les promocions de sòl residencial, industrial, comercial, equipaments i en general dels nous habitatges i polígons industrials al finançament de les infraestructures del transport públic -carrils bussos, estacions, xarxa de trens de tramvia, de metro, etc.-

— Descomptes del peatge de les autopistes als transports públics.

— Potenciar i dotar de recursos el Pla d’accessibilitat a Polígons Industrials en transport públic i/o col·lectiu, per tal d’evitar l’exclusió social per motius de mobilitat i garantir l’accés sostenible als grans centres de treball.

— Treballar per la promoció del transport discrecional d’empresa, implicant a empresaris i treballadors.

— Introducció de la tecnologia del xip de contacte, interoperable, en els sistemes de cobrament dels transports públics de Catalunya.

— Redisseny de les parades del transport públic i establiment de mecanismes per a la seva conservació i manteniment.

— Creació d’una empresa pública, o  mixta o concessió, per l’explotació dels sistemes d’informació als usuaris, pals de parades, parades, estacions d’autobusos etc.

— Creació d’un sistema d’aparcaments de bicicletes en les parades i estacions del transport públic de Catalunya.

— Redefinició del sistema de parades i estacions dels autobusos interurbans a l’àrea Metropolitana de Barcelona.

— Construcció de la xarxa d’intercanviadors bus- metro- ferrocarril dotant-los dels aparcaments de dissuasió dimensionats pel seu trànsit de viatgers.

— Construcció d’una estació d’autobusos a les capitals comarcals i a les ciutats de més de 15.000  habitants.

— Creació d’un sistema d’indicadors de qualitat del transport públic de viatgers -puntualitat, informació, atenció al client, emissió de contaminats etc.-

— Millorar del servei de transport de viatgers per carretera entre les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, tant en la freqüència com en la qualitat del servei.

— Impulsar un sistema de tarifes del transport públic integrada i que afavoreixi els usuaris habituals i l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, així com el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves.

— Identificar  els paràmetres clau de la qualitat esperada pels clients. Un dels més importants és el temps de viatge per tant cal actuar en la millora de la velocitat comercial dels autobusos (carrils Bus-VAO als accessos a Barcelona i a les ciutats intermèdies)

— Millorar la informació al client amb eines que permetin la planificació completa del viatge -amb serveis interurbans i serveis urbans, autobusos i ferrocarrils, etc.-, que el client tingui informació en temps real de la situació del servei mitjançant el telèfon mòbil o mitjançant pannells informatius en parades i intercanviadors.

— Millorar el finançament dels serveis de transport públic urbà per part de la Generalitat i s’impulsarà la millora del seu finançament per part de l’Estat.

— Descomptes a famílies amb fills en edat escolar i universitaris.

— Posar en marxa els carrils VAO a l’entrada de Barcelona per Diagonal i per Meridiana.

— Establir una freqüència mínima de pas als autobusos i trens metropolitans, sobretot els caps de setmana i estiu

— Asessorar als ajuntaments en materia de transports urbans, en la millora de la gestió dels recorreguts, parades, trànsits i seguretat viària, a través dels Consorcis de Transport.

Tecnologies de la Informació i la Comunicació

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

Hi ha força elements preocupants que apareixen a l’hora de fer un resum de l’estat actual de Catalunya en el seu trànsit cap a la Societat del Coneixement. Els avenços produïts en la legislatura que acaba, tot i ser sovint molt interessants, no han estat prou catalitzadors i no s’han produït canvis de prou magnitud.

Tres han estat els fets amb més ressò mediàtic en aquests mil dies de govern catalanista i d’esquerres, i probablement amb tot fonament. Per un cantó l’aprovació del domini .CAT és una de les millors notícies per la cultura catalana. . Finalment, l’arribada de la CMT (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions) situa Barcelona en el mapa institucional de les telecomunicacions i crea precedent com a exemple de nou model d’Estat.

Per un altre cantó  el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç s’ha donat per fi l’impuls necessari al desplegament de la TDT a escala espanyola, un procés complementat a escala nacional i local des de la Generalitat.

Tanmateix, les taxes de penetració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) més comunament mesurades segueixen en creixement al nostre país, però és un creixement gairebé vegetatiu. En aquests darrers anys no s’han observat acceleracions importants ni del nombre de llars amb ordinador ni del nombre de llars amb connexió a Internet. Sí que és cert que alguns paràmetres secundaris com el nombre de connexions de banda ampla són més esperançadors, però en definitiva semblaria que a la societat catalana hi ha dos grups, els connectats i els desconnectats. Que els primers cada vegada estiguin més ben connectats (per ADSL o altres sistemes de gran capacitat) i tinguin accés a més serveis, no té impacte sobre els desconnectats, que tenen una dinàmica pròpia. Sigui com sigui, els estudis indiquen que ja s’estan produint problemes d’e-exclusió  o de fractura digital a la societat catalana. Per primera vegada, cal afrontar aquest problema amb la mateixa voluntat política que s’afronten altres problemàtiques de desigualtats socials clàssiques.Els i les socialistes volem afirmar rotundament que a la societat del segle XXI no es pot parlar de llibertat o d’igualtat, valors fonamentals del pensament socialista, sense ampliar aquests conceptes als àmbits propis de la societat de la informació. Cal fer de la política tecnològica una política d’igualtat, doncs no afrontar-la així conduïrà, i de fet ja ho està fent, el neixament d’una nova línia de separació entre grups de ciutadans en l’accés a la informació i a la cultura. Cal afrontar doncs la e-igualtat de la mateixa forma que des del socialisme s’afronten les altres desigualtats socials, i treballar per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés en tots els sectors poblacionals i socials.

A banda d’aquest fet principal, podem aportar altres elements de reflexió sobre la situació actual, que segurament són de fet algunes de les causes d’aquest naixent desequilibri en la nostra societat.

En matèria d’infraestrutures, serveis, competència:

— En el entorn rural segueixen havent-hi importants dèficits de cobertura en els serveis bàsics de telecomunicació com ara la telefonia fixa i mòbil, i de la connexió a Internet  així com també els trobem en cobertura de televisió analògica (i tot recentment en televisió digital terrestre –TDT).

— A més a més no s’ha progressat convenientment en matèria d’accessibilitat a xarxes d’alta capacitat en el conjunt del territori i les poques inversions s’han seguit situant en àrea metropolitana i de forma insuficient.

— El mercat no ha evolucionat significativament cap a una situació de major competència real i la tendència a la concentració de companyies i operadors no fa previsible un futur millor.

— Els preus de la telefonia mòbil i de la connexió ADSL no han baixat més que lleugerament.

— El desplegament de la 3G es fa lentament. Hi ha molts dubtes que arribi al conjunt del territori amb la mateixa velocitat que ho va fer la 2G.

S’ha produït la compra i el desmantellament parcial d’importants actors del sector amb seu a Barcelona

Altres empreses comencen a aconseguir resultats operatius positius, però segueixen arrossegant importants deutes difícils d’eixugar amb les penetracions actuals de mercat.

Existeixen problemàtiques enquistades com els telèfons rurals -TRACS- o la cobertura ADSL en zones de poca densitat de població.

En matèria de desenvolupament TIC de les empreses, i de sector empresarial TIC pròpiament dit:

— Molts sectors industrials no integren encara les TIC en els seus processos d’organització, producció o venda.

— Aquesta realitat és encara més gran en les petites i les micro-empreses, precisament on hi ha més potencial de guanys de productivitat.

— Existeix un sector TIC a Catalunya format per PIMES que presenten un gran potencial però que cal dinamitzar per fer-lo créixer. Hi ha diferents iniciatives en aquest sentit però presenten un cert grau de dispersió que cal anar corregint per no duplicar esforços.

En matèria de formació TIC i TIC a l’escola:

— La inversió en compra d’ordinadors, cablejat d’escoles i formació de professorat és notable. Malauradament aquest esforç es malbarata sovint en manca de capacitat de manteniment del parc i en poca estructuració dels programes pedagògics basats en les TIC.

— No hi ha programes generals de formació d’adults en TIC. No hi ha uns coneixements mínims/avançats consensuats i per tant cada curs té un esperit voluntarista.

En matèria de serveis públics basats en TIC:

—e-Salut, teleassistència, història clínica, recepta electrònica, … són projectes que els departaments competents arrosseguen en fase de conceptualització o en fase de proves pilot i no acaben de fer-se un lloc en el dia a dia de tots els ciutadans.

— Tampoc en matèria de justícia o de seguretat es desenvolupen serveis avançats, si bé mica en mica, per exemple en matèria de trànsit, s’aporten algunes novetats interessants.

En matèria de patrimoni cultural digital:

— Els patrimonis literari, periodístic, fotogràfic, d’arts plàstiques i cinematogràfic de Catalunya no són encara accessibles de manera sistematitzada i gratuïta a través de la Xarxa.

— Manca encara completar les escales més petites del patrimoni geogràfic.

— Existeix una incipient indústria audiovisual que pot aprofitar la seva experiència i potencial per explotar la digitalització del patrimoni i a la que encara es pot estimular més.

Aquesta radiografia, necessàriament breu té el seu contrapunt en algunes coses que han millorat objectivament en els darrers anys.

— Els Plans Directors que ha desenvolupat el Govern marquen una ruta cap una situació òptima, i si bé els Plans no identifiquen prioritats ni assignen responsabilitats, i estan poc consorciats amb el territori, sí que recullen de manera exhaustiva els àmbits en els que cal treballar i molts projectes concrets d’alt valor.

— L’Administració Oberta de Catalunya ha trobat una via raonable en el compromís comú amb els municipis en la definició i execució de projectes concrets de gran valor pels ciutadans.

Aquesta ha de potenciar a les petites administracions locals en el desenvolupament continu de nous projectes que siguin veritablement utilitzables i compartits per aquestes, així com, en la formació de les mateixes per portar a terme els objectius marcats per l’Administració Oberta de Catalunya.

— La constitució del consorci ITCat i el desenvolupament del projecte de Banda Ampla Rural són fites a partir de les quals es poden enfocar de debò polítiques d’intervenció pública en el territori en matèria d’infraestructures de telecomunicacions.ITCAT és i serà l’espai de consens per a seguir impulsant un autèntic acord entre les administracions i la societat catalana, per tal d’accelerar el desplegament de noves infraestructures de telecomunicacions a tot el territori.

— La Generalitat ha definit una política de compres de serveis informàtics i de telecomunicacions més oberta a la competència i al desenvolupament del conjunt del sector.

— S’han consolidat els telecentres com un nou equipament habitual i comú.

El portal gencat s’ha renovat per esdevenir la referència dels webs en català (així ho demostren les distincions internacionals obtingudes) i és un model de transparència i apropament de l’administració al ciutadà. Cal aprofundir la tasca impulsada per racionalitzar les bases de dades corporatives, així com la integració de serveis (amb l’objectiu de eliminar burocràcia).

— La Generalitat ha aprofundit la seva coordinació amb el món local en matèria de TIC gràcies a la col·laboració amb el Consorci Localret.

Les condicions tan breument descrites no són exclusives de Catalunya. Molts territoris i molts països es troben amb dificultat per fer polítiques TIC coordinades i homogènies, amb garanties d’èxit. Actualment a nivell d’Europa, d’Espanya i de Catalunya ja s’ha produït però molta literatura acadèmica, i molts plans estratègics i directors sobre les polítiques que cal dur a terme. A aquests nivells, les claus de l’èxit ja han estat identificades: s’accepta generalment com a cert que un cop una certa roda positiva s’ha iniciat en matèria TIC, es produeix un fenomen de cercle virtuós i de creixement exponencial (Finlàndia, Korea). S’accepta també que la clau és invertir recursos de debò, així com assumir col·lectivament (tots els nivells de l’administració i de la societat) les mateixes línies de treball. També, però, l’experiència d’aquests últims deu anys ha comportat assumir que la clau del desenvolupament TIC està més en gestionar bé projectes tan complexes com els projectes tecnològics que en invertir massivament recursos o voler inventar coses diferents. En tecnologia es treballa a escala global. Catalunya no pot inventar o avançar sola. Les novetats, els avenços, són sovint l’obra col·lectiva de comunitats de recerca i de desenvolupament mundials. Catalunya no ha de destacar per ser diferent. Catalunya ha d’inserir-se en aquestes comunitats empresarials, acadèmiques i fins i tot formades per les aportacions d’individus. Doncs Catalunya té prou potencial per esdevenir líder en determinats àmbits del sector TIC si sap incorporar-se als grups i a les dinàmiques adequades.

Objectius

Ateses doncs aquestes consideracions, els eixos bàsics de treball seran:

1.  Vertebrar una xarxa de solucions contra la fractura digital, especialment en les seves components generacional, social i territorial.

2.  Accés universal: assegurar la cobertura de tots els serveis de telecomunicacions per a tots els ciutadans telefonia mòbil i fixa, banda ampla (entesa com a velocitat de dades suficient per poder fer ple ús de totes les funcionalitats i serveis a Internet, en tot moment)  i televisió.en les millors condicions de qualitat i preu possibles.

3. Adoptar òrgans de poder i traspàs de competències per Catalunya en l’entorn de les TIC.

Mesures

Integrar, en el marc d’un nou programa d’actuació per la legislatura, que es podria anomenar xarxa.cat, l’accés universal a les tecnologies de la informació, amb el seguit de mesures que a continuació es desglossen.

— Connectar amb banda ampla tots aquells nuclis de població de Catalunya que tinguin més de 50 habitants (els plans actuals només garanteixen la cobertura fins a 100 habitants).

— Aconseguir la substitució de tots els telèfons rurals d’accés cel.lular –TRAC- de Catalunya per altres tecnologies més robustes com la telefonia analògica, LMDS, GSM, UMTS, WiFi o Wi-Max.

— Promoure les infraestructures de fibra fins a la llar (FTTH), assolint una quota mínima en 4 anys de 50.000 persones.

— Connectar amb banda ampla a tots aquells polígons industrials de Catalunya que agrupin a més de 25 empreses.,preferentment, fent possible que hi arribin connexions i serveis a través de fibra òptica.

— Promoure la connexió de l’Anella Científica a la xarxa europea Geant., així com impulsar projectes singular com l’anella industrial i l’anella cultural.

— Crear i executar normatives que aplicaran tan a nivell local com autonòmic a Catalunya, per tal de potenciar que totes les noves infraestructures de caràcter general que es planifiquin i construeixin impliquin la implantació obligatòria d’infraestructures de telecomunicacions amb uns estàndards comuns.

— Impulsar plans d’ordenació ambiental d’infraestructures de radiocomunicació per totes i cadascuna de les comarques de Catalunya.

— Ser líders a Espanya i a Europa de l’apagada analògica i l’encesa digital TDT per poder aprofitar quan abans els seus avantatges i exportar després el nostre coneixement en aquesta tecnologia, la seva implantació i els seus continguts.

— Aprofitant el reconeixement explícit que fa el nou Estatut d’Autonomia de les competències de la Generalitat en matèria d’Infrastructures Comunes de Telecomunicació als edifics, impulsar una renovació de la normativa catalana corresponent per afavorir la implantació d’aquesta mena d’instal•lacions, tan importants per assegurar un accés universal als serveis de telecomunicació

— Aprofitar les iniciatives i recursos del CIDEM arreu del territori per, juntament amb les associacions empresarials locals i les universitats, impulsar i promoure l’ús de les TIC en els processos productius de les PIMES.

—Crear una xarxa d’ observatoris de les TIC localitzats en cada una de les vegueries, amb la participació de las associacions empresarials locals i la universitat, amb la finalitat d’ impulsar i promoure l’ ús de les TIC en els processos productius de les PYMES.

—Fomentar l’obertura de nous telecentres en aquelles zones rurals on no existeixi possibilitat de contractar ADSL o banda ampla rural.

—Promoure que la futura Agència de l’Espai Radioelèctric formi part, en tant que nova competència atribuïda, de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

—Recolzar activament els governs municipals, a través del Consorci Localret, en el seu treball d’impuls de l’administració electrònica i sobretot en l’accés dels ciutadans a les TIC (mitjançant les xarxes d’infraestructures, d’equipaments i serveis locals)