Dones

DRETS DE LES DONES I IGUALTAT D’OPORTUNITATS

La democràcia ha suposat un canvi fonamental en rol social de la dona. Un canvi resultat de la modernització i desenvolupament que ha experimentat la nostra societat en els darrers vint-i-cinc anys, tot i que ha hagut d’estar impulsat, en gran mesura, per l’acció reivindicativa de les dones i el seu entestament a no resignar-se a un paper de no-implicació fora de l’àmbit familiar i privat.

Aquests canvis es reflecteixen tant en les millores legislatives de què ens hem anat dotant com, sobretot, en el reconeixement social i en el canvi d’actitud de les dones i dels homes respecte al paper que la dona pot i ha de jugar. Però, com tota revolució cultural, són canvis lents, no tot lo extensius que voldríem i en els que encara hi ha camí per recórrer.

El Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat de Catalunya ha iniciat un gran avenç en el terreny legislatiu i social en aquesta darrera legislatura.  L’Estatut ha suposat un pas fonamental en el reconeixement dels drets de les dones i un seguit de projectes legislatius estan canviant els models tradicionals de convivència entre les dones i els homes. La llei per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral per al personal al servei de les administracions públiques, per exemple, reconeix per primer cop a la història de Catalunya el dret dels pares a la cura dels seus fills i filles.

Incorporar la perspectiva de gènere ha estat també un objectiu del Govern, i així ho demostren les comissions interdepartamentals creades a tal efecte i la transversalitat aconseguida a diversos àmbits com, per exemple, la Llei de barris, que inclou projectes específics per a les dones, les actuacions realitzades per fer més visible l’esport femení, la inclusió de la perspectiva de les dones en l’àmbit de la Salut, les accions realitzades des del Departament de Treball per aconseguir la igualtat d’oportunitats de les dones en les relacions laborals a les empreses catalanes i les accions incorporades a l’Acord Estratègic signat entre el Govern i els agents socials i econòmics.

Aquests canvis en la situació de les dones es concreten en algunes dades positives, com ara la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del 3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%- o la creixent feminització d’alguns sectors com l’universitari.

Tot i això la situació és encara lluny de ser satisfactòria. El nivell d’atur entre les dones és molt superior al masculí (taxa d’atur femenina d’un 8’2 i masculina d’un 5’5)_ malgrat la seva formació superior. Les dones són també les que més pateixen la precarietat contractual (el 81,5% dels treballs a temps parcial són ocupats per dones) i les que menys cobren subsidi d’atur, en totes les edats. Les dones treballadores continuen cobrant un sou inferior al dels homes (el guany mitjà de les dones de Catalunya representa el 66’6% del salari anual dels homes) i també s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral, especialment si es tracta d’accedir a càrrecs de direcció. És el que s’anomena “sostre de vidre”, un fenomen de segregació vertical que es produeix tant al món privat com en l’àmbit públic i polític. El 6,4% de les dones ocupades desenvolupen tasques directives, percentatge que s’eleva fins el 9,4% en el cas dels homes, a les empreses només el 31’2% dels càrrecs directius estan ocupats per dones. Al Parlament de Catalunya les dones són un 30,4% i el percentatge d’Alcaldesses a Catalunya és d’un 10%.

Els problemes laborals s’accentuen en col·lectius que pateixen dificultats específiques com ara les dones immigrades, que es troben massivament en l’economia submergida, les dones discapacitades, que encara troben obstacles importants per accedir a molts llocs de treball o les _dones que pateixen violència de gènere, ja que la seva situació dificulta sovint un desenvolupament normalitzat de la relació laboral.

També existeix un greu problema respecte a la lliure decisió de tenir fills. Hem passat de reivindicar el dret a la no-maternitat a una situació on la reivindicació és poder tenir fills i tenir-ne tants com es desitgi. No podem permetre que tenir fills sigui una decisió excloent: s’ha de garantir la llibertat d’elecció entre les dones i la llibertat d’elecció entre les famílies.

La no llibertat de les dones envers el seu àmbit privat i familiar les obliga, en la majoria dels casos, a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat.  En aquest sentit, no podem oblidar la necessitat d’una assistència sanitària pública universal amb visió de gènere. S’ha d’acceptar que encara sobreviuen, en tot l’entorn sanitari, diferències de gènere basades en imatges socials i prejudicis sobre certes malalties que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. La ciència i la medicina són disciplines que no poden deixar de banda a la meitat de la societat a la que enriqueixen i proveeixen benestar.

Finalment, ens continuem negant a acceptar un problema tan greu com és el de la violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat conscient pot i ha de suportar. La violència de gènere, com totes les formes de violència, no té excusa; però la irracionalitat i els principis retrògrads sobre els que està basada la fan fins i tot més indigna de suportar com a fenomen social. Moltes persones encara no han comprès que poden ser còmplices, si no es solidaritzen amb les víctimes, si no protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta de cada una de les dones del nostre país. I tampoc sinó entenem que la  violència psicològica (que afecta més del 50% de les dones; l’any 2005 van haver-hi 15.018 denúncies a Catalunya) és igual de condemnable que la violència física. Estem treballant per sensibilitzar la societat i aportar els recursos necessaris que impedeixen la violència de gènere. En aquest sentit, l’avantprojecte de Llei per eradicar la violència de gènere, elaborat pel Govern de la Generalitat, serà una peça clau per a les polítiques del futur en matèria de violència.

La sensibilització de la societat, l’educació en els valors de la no-violència,  les actuacions actives i la no-impunitat dels agressors ni de les agressions, continuen essent els eixos de la nostra política. Hem treballat i continuarem treballant en la promoció d’una societat laica i en pau on les dones siguin valorades com el que són: ciutadanes amb els mateixos drets i deures que els homes.

Per això hem de profunditzar en la reformulació d’un nou contracte social entre homes i dones que arribi a tots els àmbits, tant públics com privats. Un nou contracte social basat en la igualtat d’oportunitats, l’eradicació de tota forma de discriminació per gènere i una distribució de responsabilitats que impliqui compartir: compartir les responsabilitats familiars, compartir el treball i compartir el poder.

Precisament en aquesta línia s’inscriu la llei de mesures de conciliació de la vida laboral, personal i familiar de la Generalitat. Encara que en aquesta primera fase s’adreça al personal al servei de les administracions públiques catalanes, l’objectiu del Govern és la seva universalització. En aquesta llei per primer cop es reconeix el dret a la baixa per paternitat i es preveuen mesures per a les dones que pateixen maltractaments en relació al seu lloc de treball.

Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat d’oportunitats sigui real i efectiva. Una societat on els homes i les dones puguin desenvolupar amb la màxima llibertat els seus projectes de vida en tots els seus àmbits: laboral, familiar i social.

Objectius:

Les línies estratègiques de Govern que han de conduir a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents:

1. Avançar en l’assoliment de la transversalitat en el desenvolupament de les polítiques de govern i garantir la cooperació institucional.

2. Continuar avançant en les polítiques de lluita contra la violència de gènere

4. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral.

5. Treballar pels nous usos del temps en el conjunt de tota la societat: conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

6. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana amb polítiques d’espai públic I de mobilitat ciutadana.

7. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials.

8. Oferir una atenció integral i de qualitat davant de les necessitats de les dones.

9. Promoure nous valors socials envers les dones.

Mesures:

Mesures per aconseguir la transversalitat i la coordinació institucional efectiva en el desenvolupament de totes les polítiques de Govern

– Aprovar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats.

– Incrementar la incorporació de les necessitats de les dones a tots els programes de govern que hauran de contenir un informe preceptiu d’impacte de gènere.

– Treballar en estreta col·laboració amb els municipis perquè les polítiques arribin a cadascuna de les ciutadanes de Catalunya.

– Creació d’una Agència de seguiment i avaluació de les polítiques de gènere com a organisme independent del Govern per tal de garantir la seva correcta aplicació.
– Recollir l’experiència en el territori I concertar polítiques peculiars al món rural amb suficiència econòmica

Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència de gènere

– Aprovar la Llei per eradicar la violència de gènere

– Desenvolupar el pla integral per eradicar la violència de gènere, consolidant, millorant i ampliant la xarxa de serveis i estratègies d’informació necessàries amb un pressupost adient. La xarxa de serveis específics en violència de gènere dependran de l’Institut Català de les Dones.

– Estudiar l’impacte de la violència de gènere i elaborar el mapa de recursos per a les dones víctimes de maltractaments.

– Perfeccionar els sistemes de prevenció, detecció, atenció i recuperació amb l’objectiu de donar una millor resposta a les diferents necessitats de les dones que pateixen violència.

– Consolidar el Protocol d’actuació i un circuit d’atenció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió interdepartamental elaborarà els protocols d’actuació i coordinarà les actuacions de tots els agents implicats. Desplegar a tot el territori 100 punts d’informació i atenció a les dones per promoure la seva autonomia i eradicar la violència, conjuntament amb les entitats locals: un a cada municipi de més de 20.000 habitants i un, com a mínim, a cada comarca.

– Disposar, a final de 2010, de 7 centres d’atenció integral a les dones víctimes de violència (un a cada futura vegueria) destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones amb plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge). Els Plans d’emancipació dissenyaran un itinerari de recuperació personal adaptat a les necessitats de cada dona. Atendran a la seva recuperació personal amb atenció psicològica i a la seva recuperació socioeconòmica. Establiran per aquelles dones sense feina i durant 1 any la següent ajuda: 1 pis pont, una ajuda econòmica i formació ocupacional en col·laboració amb les empreses.

– Disposar, a final de 2010, d’una xarxa d’equipaments d’acollida per a les dones a tot el territori: 7 centres d’urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) –un a cada futura vegueria–, 5 cases d’acollida temporal, 1 casa de recuperació integral i 7 pisos pont.

– Elaboració d’un pla específic d’inserció laboral per a les dones víctimes de violència.

– Consolidar la creació de jutjats i fiscalies especialitzats en violència de gènere., impulsar que siguin exclusius, dotats amb mitjans tècnics i econòmics i agilitzar el seu funcionament

– Garantir per part del cossos i forces de seguretat una atenció especialitzada a les dones que pateixen violència  facilitant la formació, informació i mitjans necessaris per actuar en aquests serveis.

– Impulsar l’Acord ciutadà contra la violència de gènere amb associacions i entitats socials i amb els mitjans de comunicació.

– Promoure accions formatives amb infants i joves per a la prevenció de la violència de gènere i de les relacions d’abús tant als espais d’educació formal com de lleure .

– Actuar contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina i a tots els àmbits.

Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral

– Crear l’Agència per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball.
–  I Impulsar la creació d’una agenda local 21 de la igualtat d’oportunitats per la seva aplicació a les empreses, institucions, organitzacions socials i sindicals i el conjunt d’actors que intervenen en el territori.

– Promoure plans d’igualtat d’oportunitats i Agents per a la Igualtat a les empreses.

– Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades.

– Impulsar l’accés de les dones als llocs de decisió a les empreses i a les organitzacions socials, tot donant suport específic (suport legal, formació, assessorament) a aquestes institucions i empreses per poder aplicar aquestes mesures.

– Garantir la presència paritària de dones en totes les iniciatives de formació públiques.

– Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats.

– Fomentar l’ocupació de les dones en professions científiques i tècniques.

– Fomentar els projectes d’autoocupació i autoempresa donant suport especialment a les dones emprenedores i empresàries.

– Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral.

– Continuar amb la presentació de l’Anuari Dona sobre la situació laboral de les dones.

– La Generalitat, a través dels seus òrgans de contractació, establirà condicions/accions positives en relació l’execució dels contractes que celebri, amb la finalitat de promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes al mercat de treball.

– Promoure accions formatives al personal de l’administració i la inspecció de treball  per la detecció de discriminacions directes i indirectes al mercat laboral.

Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i Personal

– Promoure entre les empreses que treballadors/es puguin flexibilitzar el temps de treball.

– Incrementar la vigilància per part de la inspecció de treball en el supòsit del perllongament de les jornades laborals, així com incrementar les sancions imposades a les empreses per la no cotització.

– Promoure mesures de conciliació a les negociacions dels convenis col·lectius.

– Aplicar als treballadors/es funcionaris/àries i laborals de la Generalitat les mesures de foment dels nous usos del temps i conciliació familiar i laboral, a fi que esdevingui un model d’administració pionera a seguir.

– Compatibilitzar els horaris laborals amb l’obertura de serveis d’acollida matinal – i si s’escau de tarda- en els centres escolars, obertura dels mateixos durant les vacances d’estiu, a càrrec d’educadors i/o monitors amb la formació corresponent. I establir un sistema de beques per garantir l’accés de tothom.

– Articular un servei públic de cura dels infants per atendre situacions puntuals inesperades i d’emergència.

– Promocionar la planificació per objectius enfront la valoració de la presència en el lloc de treball impulsant productivitat i conciliació, objectius que han d’estar sempre consensuats entre els/les treballadors/es i l’empresa.

– Sensibilitzar la societat sobre els nous usos del temps que permetin reorganitzar la vida quotidiana en funció de les necessitats de les persones i no tenint com a centralitat el temps de treball. I sensibilitzar els homes en la responsabilitat de compartir les tasques domèstiques.

Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb mesures de mobilitat quotidiana

– Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere.

– Apostar pels transports col·lectius i públics ja que tenen un ús menys discriminatori i fer-los arribar als polígons industrials fent coincidint els horaris de transport amb els horaris laborals.

– Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés.

Mesures per incentivar la participació de les dones en les xarxes socials

– Fomentar l’ús d’Internet entre les dones com una eina de  comunicació i de presència a la societat.

– Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social.

– Incorporar a la futura Llei electoral catalana la composició paritària de les llistes electorals. Al conjunt de cada llista, els candidats/es de cada sexe seran un mínim del 40%. Aquesta proporció es mantindrà al llarg de tota la llista i per cada tram de cinc llocs.

– Formar un Govern de la Generalitat que sigui paritari en tots els seus nivells.

– Fomentar la participació paritària de totes les dones a tots els àmbits de la societat (organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc…) començant des dels barris.

– Fomentar la presència i la decisió de les dones als sindicats

– Fomentar el Consell Nacional de les Dones de Catalunya com un òrgan de participació dels col·lectius de dones de Catalunya.

Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones

– Crear un Observatori Català de la Salut de les Dones.

– Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones així com les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial.

– Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura per eradicar la feminització de la pobresa.

– Lluitar contra els trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia eliminant els estereotips i promocionant una imatge física saludable amb especial atenció als models que s’ofereixen als mitjans de comunicació

– Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals segons les seves necessitats. Fomentar la titularitat femenina de les explotacions agràries.

– Reconèixer les necessitats i demandes de les dones en la seva diversitat, posant un accent especial en les dones immigrades.

– Lluitar contra el tràfic i l’explotació de les dones i establir programes socials, sanitaris i alternatius d’inserció laboral per a les dones que es troben en situació de prostitució i facilitar perquè puguin accedir a altres oportunitats.

– Prioritzar la perspectiva de gènere i els drets de les dones a l’hora d’aplicar polítiques d’integració de la immigració.

Mesures per promoure nous valors socials envers les dones

– Convertir la Generalitat en una institució exemplificadora respecte a la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

– Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives pel repartiment del treball domèstic i contra la violència de gènere.

– Incorporar els valors de les dones a la vida pública i les accions polítiques posant l’accent en la quotidianitat, la proximitat i tenint com a centre les polítiques vers a les persones.

– Impulsar la coeducació i garantir programes per assolir la igualtat d’oportunitats, tant en la vida familiar, com a l’escola i altres espais educatius i del lleure

– Promoure accions per difondre valors d’igualtat d’oportunitats als centre educatius i que s’incloguin dins dels programes currículars d’educació infantil, primària, secundària i universitària.

– Dissenyar i implementar activitats adreçades al personal dels centres educatius per tal de sensibilitzar en la perspectiva de gènere.

– Impulsar l’ús del llenguatge no sexista en tots els àmbits de l’administració catalana.

– Impulsar amb els organismes pertinents (CAC i CCRTV) el control i els continguts no sexistes als mitjans de comunicació evitant que la imatge de la dona sigui menyspreada

– Crear l’Observatori Català dels mitjans de Comunicació en clau de gènere, promoure en els mitjans de comunicació el respecte a la dona i sancionar, en cas necessari, l’ús d’imatges sexistes.
– Incorporar el valor afegit, tant econòmic com social, que les tasques de cura dels infants i de les persones amb dependència suposa per l’economia familiar i l’economia nacional.

Discapacitat

Persones amb discapacitat o malaltia mental

Durant els primers anys de la transició democràtica Catalunya va ésser pionera a tot l’Estat en l’atenció a les persones amb discapacitat, desenvolupant polítiques i serveis d’atenció als discapacitats i a les seves famílies, seguint l’empenta de les entitats del tercer sector, molt desenvolupades en aquest àmbit al nostre país.

Malauradament, l’impuls inicial va deixar pas a uns anys de continuisme i manca de lideratge per part del Govern de la Generalitat. L’atenció a la discapacitat no va evolucionar d’acord amb els canvis socials  i demogràfics. Durant aquest període varen ser novament les entitats del tercer sector les que van assumir el protagonisme. Unes entitats que han comptat en algunes zones amb un important recolzament per part de les administracions públiques locals. Aquest fenomen ha provocat que el nivell de cobertura de serveis i prestacions sigui molt heterogeni en funció del territori.

Aquesta desigualtat en quant a nivell de cobertura és encara més evident quan parlem d’atenció a persones amb malaltia mental. Un col·lectiu al que durant molts anys es va oferir una atenció exclusivament sanitària, ignorant l’impacte social de la problemàtica. Una vegada més varen ser les entitats d’iniciativa social, unes entitats que en aquest àmbit varen tenir un desenvolupament posterior, les que van liderar el procés d’atenció a les persones amb malaltia mental. Un col·lectiu que tot i els esforços fets en els darrers anys continua encara avui amb un nivell de serveis especialitzats inferior als necessaris.

Una situació que el Govern de Catalunya ha intentat resoldre durant la darrera legislatura però en la que cal continuar treballant. Així s’ha fet un important esforç per a garantir l’accés universal dels discapacitats i malalts mentals a aquells serveis socials que els han de permetre dur a terme una vida el més normalitzada possible. En aquest sentit, l’aprovació de la nova llei de serveis socials, serà un pas molt significatiu però no l’únic.

S’ha impulsat l’ordenació dels recursos i ampliat els serveis d’atenció a les persones discapacitades i malaltes mentals, especialment aquelles en situació de dependència. Una ampliació que està prevista que sigui encara més significativa la propera legislatura (vegeu apartat dependència).

Des del Partit dels Socialistes de Catalunya pensem que és necessari garantir als discapacitats i malalts mentals l’exercici dels seus drets, més enllà de l’accés universal i assegurat a uns serveis d’atenció a les situacions de dependència. S’han de desenvolupar polítiques que permetin garantir el dret de les persones discapacitades a dur a terme una vida independent. En aquest sentit, cal continuar impulsant polítiques inclusives en tots els àmbits de la vida ciutadana, però especialment en aquells que afecten de forma decisiva a la qualitat de vida d’aquests col·lectius. Parlem principalment de polítiques en l’àmbit de salut, l’educació, la integració laboral, el suport econòmic i els serveis socials. Polítiques que permetin reduir l’exclusió social del col·lectiu i el greuge econòmic que pateix.

En aquest sentit cal destacar el suport que des del Govern de la Generalitat s’ha donat en aquesta darrera legislatura a la integració laboral i econòmica dels discapacitats i persones amb discapacitats o amb malalties mentals  . Un suport que s’ha traduït en un creixement dels contractes públics a centres especials de treball, i en un increment molt significatiu, per sobre d’un 70%, del recolzament econòmic per a la creació de llocs de treball per a persones amb disminució. Per altra banda, l’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha de permetre acabar amb la precarietat econòmica actual de moltes persones discapacitades o amb malalties mentals,  que cobren pensions no contributives o pensions derivades de la LISMI (Llei d’Integració Social dels Minusvàlids).

Els i les socialistes creiem que el nou Govern ha de continuar treballant en aquesta línia i a l’hora potenciar aquelles polítiques que facilitin la integració laboral dels discapacitats o malalts mentals en l’empresa. Així, és important impulsar mesures de sensibilització i suport, però també utilitzar la capacitat d’inspecció i sanció que ens atorga el nou Estatut. Cal incrementar la inspecció de les empreses pel que fa a l’acompliment de la LISMI, i assegurar que les administracions públiques acompleixin la reserva del 5% de les places per a personal discapacitat. S’ha d’impulsar també, mitjançant l’ús de la clàusula social en les contractacions públiques, la contractació de Centres Especials de Treball i empreses d’inserció.

Cal dissenyar un model educatiu que potenciï, sempre que sigui possible, la inclusió sense obviar la necessitat de comptar amb una xarxa de centres especialitzats amb la finalitat de que les persones discapacitades puguin desenvolupar al màxim nivell les seves capacitats.

El Govern també ha de treballar per a facilitar la mobilitat i l’accés a les noves tecnologies de les persones amb discapacitat o que pateixen malaltia mental .

Un govern que ha de liderar, amb la col·laboració de les entitats d’iniciativa social, la transversalitat de totes les polítiques perquè els discapacitats i malalts mentals hi siguin tinguts en compte.

Un govern que desenvoluparà campanyes de sensibilització que permetin crear una cultura que trenqui els estereotips i fomentin la valoració social dels discapacitats i els malalts mentals.

Objectius:

1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitat o que pateixen malalties mentals  en igualtat de condicions respecte a d’altres col·lectius de la nostra societat.

2. Desenvolupar polítiques i programes específics d’atenció a la discapacitat o malaltia mental en l’àmbit educatiu, comunicatiu i de mobilitat

3. Garantir el dret de tota persona discapacitada o que pateix una malaltia mental a accedir de forma igualitària a un serveis sanitaris i socials entenedors i accessibles  de qualitat en funció del seu nivell i tipologia de discapacitat

4. Impulsar la adequació  social i econòmica de les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental , posant-hi especial atenció a la seva integració al món laboral

Mesures:

Mesures destinades a defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitat o que pateixen malaltia mental en igualtat de condicions respecte a d’altres col·lectius de la nostra societat

– Impulsar la transversalitat en totes les polítiques tenint en compte el seu efecte sobre les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental

– Garantir el dret dels discapacitat i els malalts mental a aconseguir l’adaptació del lloc de treball a la seva discapacitat o malaltia

– Impulsar la creació d’un Consell Català de Persones amb Discapacitat o que pateixen malaltia mental  com a òrgan de trobada i debat entre l’administració i el sector

Mesures per a desenvolupar polítiques i programes específics d’atenció a la discapacitat i a la malaltia mental en l’àmbit educatiu, comunicatiu i de mobilitat

– Potenciar polítiques educatives inclusives en tots els nivells educatius ampliant el suport a les escoles en aquest àmbit tot i recolzant  el desenvolupament d’una xarxa d’escoles d’educació especial per aquells casos en que sigui necessari aquest recurs.
– Confeccionar el mapa d’educació especial de Catalunya, amb l’oferta de centres als territoris.

– Actualitzar la “llei d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i de la comunicació” i dissenyar un nou “Codi d’accessibilitat”

– Potenciar l’accessibilitat de tots els transports públics a Catalunya

– Promoure els ajuts per a millorar l’accessibilitat dels locals públics i dels habitatges de les persones amb discapacitat o que pateixen malalties mentals.

– Promoure la senyalèctica i els serveis d’informació entenedors per a tothom.

– Cercar la integració dels discapacitats sensorials, reconeixent el llenguatge de signes subtitulació  i el Braille com un dret de comunicació

– Es facilitarà un intèrpret de signes per a les gestions amb l’administració

– Es defensarà el reconeixement de la llengua catalana de signes davant dels organismes estatals. S’impulsarà la subtitulació en totes les activitats i emissions audiovisuals en que sigui possible.

– S’impulsaran les modificacions legislatives necessàries per a poder implementar el dret de  vot en Braille

– Es garantirà el dret de totes les persones cegues i sordes a rebre el suport necessari per a mantenir la comunicació i estar informats i accedir als últims avenços tècnics que els permetin dur una vida autònoma . S’impulsarà la introducció progressiva en els mitjans de comunicació audiovisuals d’espais, programes i films específicament subtitulats.

– Modificar la llei de gossos pigall incorporant els gossos d’assistència per a discapacitats físics i sensorials

– Potenciar la recerca i l’ús de noves tecnologies més accessibles

Mesures per a garantir el dret de tota persona discapacitada o que pateix una malaltia mental  a accedir de forma igualitària a un serveis sanitaris i socials de qualitat en funció del seu nivell i tipologia de discapacitat o malaltia mental

– Impulsar el reconeixement dels drets de totes les persones discapacitades o que pateixen una malaltia mental  a accedir a serveis i prestacions a través de l’aprovació d’un nou marc legislatiu, la nova llei de serveis socials, que garantirà l’accés universal als serveis socials i l’aplicació de la nova Ley de la Dependencia de caràcter estatal

– Millorar la legislació laboral referent a les persones amb malaltia mental, que atengui les seves peculiars característiques.

Mesures per a impulsar la integració social i econòmica de les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental

– Fomentar la participació activa de les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental  i de les entitats que els representen en el disseny d’aquelles polítiques que els puguin afectar directament

– Dur a terme campanyes de sensibilització per a reconèixer el valor social i econòmic de les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental

– Potenciar les activitats de lleure adaptades a les persones discapacitades o que pateixen malaltia mental

– Augmentar el nombre d’inspeccions de treball dirigides a supervisar l’acompliment de la LISMI

– Acomplir en el termini d’un any el 5% de reserva de places per a persones amb discapacitat o que pateixen malaltia mental, i tutelar des de l’administració comptant amb empreses i sindicats de la reserva d’aquest percentatge de llocs de treball per persones amb malaltia mental.

– Fomentar i promoure la comercialització de productes, bens i serveis, provinents de centres especials de treball o de treballadors autònoms amb discapacitat o que pateixen malaltia mental

– Prioritzar la contractació de centres especials de treball i empreses d’inserció per part de les administracions públiques

L’espai municipal és l’espai de primer nivell on es desenvolupen els drets de ciutadania. És l’espai natural on homes i dones exerceixen els seus drets i els seus deures. Aquest és, doncs, l’espai primordial d’integració de les persones.

És a l’espai municipal, que mitjançant les actuacions de les diferents administracions, es vertebren els recursos que faciliten la integració de les persones independentment dels seu origen, de la seva discapacitat o malaltia mental i de la seva condició.

Un dels compromisos que cal assumir per a unes polítiques actives de l’ocupació, és aconseguir un mercat de treball inclusiu on estiguin representats la resta de col.lectius de treballadors.  Cal  idear la millora dels nivells d’ocupació a la Comunitat Autònoma  de manera horitzontal, amb la finalitat de superar les circumstàncies personals que limiten l’accés al mercat de treball de moltes persones, entre ells el de les persones discapacitades o malats mentals que, per la seva especial situació, necessiten d’una actuació més específica i intensa que la resta de treballadors.

En aquesta concepció, l’estratègia que cal seguir, en col.laboració amb el moviment associatiu (associacions, fundacions i altres), abarquen diferents aspectes que composen l’itinerari dels treballadors que busquen feina: la formació, l’orientació, la intermediació i el foment del treball. Dins aquest últim eix, adreçat a afavorir la incorporació dels treballadors a un lloc de treball de forma directa, els centres especials d’ocupació  constitueixen una peça essecial per tal que les persones que pateixen discapacitats o malaties mentals s’acostin al mercat laboral. L’objectiu d’aquests centres és desenvolupar un treball productiu, tot assegurant un lloc de treball remunerat  i la prestació de serveis que necessitin els seus treballadors  amb discapacitat o malaltia mental. Però, a més a més, els centres especials d’ocupació han d’estar concebuts com el mecanisme  que permeti als treballadors amb discapacitat o malaltia mental transitar cap a el sistema ordinari d’ocupació, fent així possible la realització d’un mercat laboral més representatiu i armònic. En la materialització d’aquesta fita, administració i associacions hem d’adoptar una perspectiva realista, conscients en tot moment de les dificultats que aquest propòsit implica, mirant alhora cap a endavant amb esperança.

Així, en els últims temps, els programes de suport a la creació, ampliació o manteniment de centres especials de treball posats en marxa, han permès que el número de treballadors a aquests centres augmenti considerablement.

El balanç de períodes anteriors ens convida a ser optimistes i ens permet veure la possibilitat d’assolir majors cotes d’integració (de discapacitats o malalts mentals) mitjançant aquests centres especials de treball.

Quant als serveis necessaris per al desenvolupament  de l’activitat social normalitzada que aquests col.lectius han de tenir (residències, pisos, centres especialitzats i d’altres), hem de fer un especial esforç  per tal que n’hi hagi prous, adequats i correctament diversificats en característiques i ubicació, tenint present en tot moment que el teixit social (entitats, associacions, fundacions, i altres) són, amb la seva experiència, professionalització i coneixements és qui està duent a terme aquesta tasca, i pensar que segons la nova llei social, són les corporacions municipals les encarregades de dur a terme la creació, desenvolupament i control de les actuacions ncessàries per a aquestes actuacions, comptant amb les esmentades entitats per al seu correcte funcionament.

Els municipis ofereixen un marc de possibilitats per les persones afectades i pels seus familiars. Cal doncs consolidar-lo mitjançant l’assignació pressupostària suficient per assumir les activitats competencials i les complementàries que s’estan oferint actualment.

Dependència

L’ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA: UNA GARANTIA

L’atenció a les persones en situació de dependència constitueix un dels grans reptes de les societats avançades.

El disseny de serveis socials i sanitaris que permetin donar resposta a les necessitats de les persones que requereixen de recolzament per a dur a terme les activitats més essencials, accedir als béns socials i desenvolupar els seus drets és una de les grans qüestions que cal afrontar des de les diferents administracions públiques.

Els canvis demogràfics i socials experimentats, sobretot en els darrers 20 anys, han redibuixat l’estructura de les nostres societats. El gran èxit que ha suposat l’allargament de l’esperança de vida ha provocat, juntament amb la disminució de la natalitat, un envelliment poblacional molt significatiu.

Tot i que afortunadament, el deteriorament de les persones grans es produeix en fases cada vegada més avançades de l’envelliment, no podem obviar que una població envellida requereix d’una major intensitat de serveis sanitaris i socials.

Actualment a Catalunya s’estima que el 20,3% de les persones més grans de 65 anys, unes 210.000, són dependents. El percentatge de persones dependents evoluciona en relació amb l’edat. Així un 18,9% de les persones entre els 65 i els 69 anys són dependents, un percentatge que supera el 41% quan parlem de persones entre els 80 i 84 anys i que es situa en més d’un 56% entre els majors de 85 anys.

Però parlar de dependència no és només parlar de gent gran. També és parlar de persones amb alt nivell de discapacitat, intel·lectual,  psíquica o física, persones amb malaltia mental de llarga evolució, persones amb malalties cròniques invalidants o amb lesions cerebrals o medul·lars. No hem d’oblidar que un 37% de les persones dependents de Catalunya, més de 122.000, són menors de 65 anys. Cal tenir doncs molt present quan s’aborden les polítiques de dependència, les especificitats d’aquests col·lectius. En aquest sentit és important desenvolupar polítiques i serveis específics que permetin a les persones joves o adultes dependents aconseguir una integració social i econòmica. Cal oferir suport integral (social, salut, laboral, habitatge…) per tal que les persones joves i adultes dependents aconsegueixin gaudir d’una vida independent amb la màxima autonomia possible.

Tot i la inversió realitzada i l’adequació de molts serveis feta durant els darrers anys, avui per avui continua essent la família la que assumeix majoritàriament l’atenció a la dependència. Es calcula que un 70% de les necessitats de les persones dependents són cobertes pel seu nucli familiar, principalment per les dones, amb l’impacte que això té sobre la taxa d’ocupació i la igualtat de la dona a la nostra societat. La cobertura oferta des dels poders públics és encara clarament insuficient.

Els i les socialistes som partidaris de desenvolupar infraestructures socials que permetin a les famílies, i sobretot a les dones, conciliar la vida laboral i familiar quan hagin de fer front a situacions de dependència. Això no significa que les famílies hagin d’abandonar el seu paper importantíssim i insubstituïble en relació a l’atenció a les persones dependents.

A més a més, cal tenir en compte que el desenvolupament de polítiques de suport a la dependència suposa un important jaciment d’ocupació que permet l’accés al mercat laboral a professionals i persones que tenen dificultats per accedir-hi i, alhora, fa aflorar l’economia submergida que hi ha en aquest sector convertint-la en ocupació estable i creixent.

El Govern de Catalunya ha treballat intensament durant els darrers dos anys i mig amb la finalitat de desenvolupar un model d’atenció a la dependència que pugui oferir una resposta adient a la situació de les persones dependents i les seves famílies.

Amb aquest objectiu s’ha iniciat l’adequació dels serveis socials i dels dispositius assistencials per a adaptar-los a les necessitats específiques de les persones dependents, ampliar el nivell de cobertura pública, millorar la qualitat de l’assistència i facilitar-ne l’accés.

La posada en marxa del Programa d’impuls per la Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de Dependència (PRODEP),  liderat pels Departaments de Benestar i Família i el Departament de Salut, i precursor de la futura Agència Catalana de la Dependència, ha permès dur a terme 14 experiències pilot a nivell territorial i testar un nou model d’atenció a la dependència. Un  model  que suposa que els serveis socials i sanitaris de cada zona treballin de forma conjunta en equips interdisciplinaris per a dissenyar una intervenció conjunta i definir plans individuals d’atenció especialitzada per a cada persona dependent. Un model que ha de permetre millorar l’atenció a la persona dependent, assegurant la coordinació sanitària i social i facilitant la seva relació amb les administracions.

Per tal de donar resposta a la creixent demanda, s’han ampliat significativament els serveis d’atenció domiciliària, i el nombre de places en centres de dia i places residencials. Parlem de creixement que supera en tots els casos el 20%.

Així mateix, cal destacar l’esforç fet durant la darrera legislatura per part del Govern de  Catalunya per a establir les bases de la nova llei de serveis socials que ha de garantir el dret universal de les persones dependents a rebre l’atenció que requereixen. Una llei que el Partit dels Socialistes es compromet a aprovar a l’inici de la propera legislatura.

No hem d’oblidar que l’aprovació de la Ley de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de Dependencia, d’àmbit estatal, que s’ha d’implementar a partir del proper gener del 2007, a l’hora que reafirma el compromís del Govern de l’Estat amb l’atenció a la dependència permetrà disposar d’un important volum de recursos addicionals per a fer front a aquesta problemàtica.

Estem doncs davant d’un moment decisiu pel que fa l’atenció a la dependència.

El futur Govern de Catalunya haurà d’aprovar el nou marc normatiu,  consolidar les fites assolides i treballar perquè el dret universal i garantit d’atenció a la dependència esdevingui una realitat ampliant els serveis oferts, creant-ne de nous i dotant l’atenció a la dependència dels recursos necessaris.

El futur Govern haurà d’impulsar la creació d’un organisme autònom, l’Agència Catalana d’Atenció a la Dependència, que ordeni i agrupi en una xarxa única tots els serveis d’atenció a la dependència, creant el sistema català d’atenció a la dependència i facilitant-ne l’accés a l’usuari a través d’una finestreta única.

S’haurà de desplegar la planificació que contempla la millora en la qualitat dels serveis, la concertació amb altres agents socials i l’ampliació significativa de personal associat als serveis socials.

S’haurà d’establir un sistema homogeni de valoració de la dependència que garanteixi la igualtat en l’accés als serveis amb independència del lloc de residència.

El nou Govern haurà d’incrementar els serveis que permetin enfortir l’autonomia personal de les persones dependents, alliberar a les seves famílies i evitar, quan sigui possible, la institucionalització. En aquest sentit, és necessària l’ampliació dels serveis d’atenció domiciliària dotant de més finançament els ens locals que són responsables de la seva gestió.

Per altra banda, caldrà continuar potenciant la xarxa de centres de dia i de nit, els habitatges assistits i les places residencials per a persones amb alts graus de dependència o persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental que no poden continuar allotjades a la seva llar.

La cura dels cuidadors i professionals vinculats a l’atenció a la dependència serà també una prioritat. S’impulsarà la formació i el reconeixement professional reconeixement professional, promovent espais de suport.
S’ha de tenir especialment en compte el paper dels cuidadors / cuidadores informals dins de l’àmbit familiar, no professionals, que normalment són dones , dignificant la seva tasca i protegint l’opció de mantenir les persones dependents a la llar, pròpia de la nostra cultura mediterrània. S’impulsarà també que tinguin una formació bàsica, espais de suport i mesures de respir que afavoreixin la seva participació en la vida social i cultural.

Objectius:

1. Fomentar l’autonomia personal, prevenir la dependència i alentir-ne el deteriorament

2. Impulsar el nou Sistema Català d’Atenció a la Dependència

3. Millorar la qualitat de vida de les persones dependents i la del seu entorn

4. Donar suport a les famílies i tenir cura dels cuidadors i professionals

Mesures:

Mesures per a fomentar l’autonomia personal, prevenir la dependència i alentir-ne el deteriorament

– Fomentar programes de sensibilització i formació sobre estils de vida saludables que permetin millora la qualitat de vida de les persones adultes i reduir el seu deteriorament físic i psíquic

– Desenvolupar sistemes de prevenció i detecció precoç de les síndromes geriàtriques per alentir-ne el deteriorament

– Incrementar els programes de suport a la pròpia llar per a prevenir el deteriorament de les situacions inicials de dependència i evitar o posposar la institucionalització

– Establir sistemes de coordinació entre l’atenció primària sanitària i socials en els models de suport a la discapacitat i accelerar la confirmació de discapacitat i no trigar un any o mes per valorar el % de la discapacitat per així poder rebaixar IRPF. i malaltia mental

Mesures per a impulsar el nou sistema català d’atenció a la dependència

– Creació d’algun centre especialitzat per atendre persones grans amb trastorns mentals i de conducta de llarga estada ( per a les persones que no poden ser ateses ni a hospitals ni centres geriàtrics ni sòcio-sanitaris).

– Crear l’Agència Catalana de la Dependència que ordenarà i impulsarà el sistema català d’atenció a la dependència.

– Definir una xarxa de serveis d’atenció a la dependència amb la participació activa dels municipis i la concertació amb altres agents socials, preferiblement entitats d’iniciativa social.

– Impulsar la coordinació entre els serveis socials i sanitaris en l’atenció a les persones dependents, dissenyant programes d’intervenció individualitzats que abordin les vessants socials i sanitàries de l’atenció a la dependència així com el suport a les seves famílies

– Millorar la qualitat de vida de les persones dependents  i la del seu entorn

– Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones amb dependència a accedir a serveis i prestacions, a través de l’aprovació de  la nova llei de serveis socials i l’aplicació de la nova Ley de la Dependencia de caràcter estatal

– Aprovar una cartera de serveis socials i sanitaris d’atenció a la dependència

– Fixar criteris de copagament dels serveis socials d’atenció a la dependència en funció del nivell de renda del propi usuari i no del seu entorn familiar. Cap persona quedarà fora dels serveis garantits per problemes econòmics.

– Garantir a la persona afectada i el seu entorn uns professionals de referència i una atenció integral que evitin el pelegrinatge per a diferents administracions a la recerca dels recursos adients

– Actualitzar i consolidar la xarxa de serveis sociosanitaris de Catalunya

– Augmentar en un 50% els equips socials de valoració de la dependència per a reduir els temps d’espera i facilitar l’accés de les persones dependents als serveis que els hi corresponen

– Augmentar la cobertura dels serveis socials d’atenció a la dependència fins arribar al 100% de les persones amb dependència severa l’any 2007, i amb dependència moderada i lleu l’any 2015.

– Impulsar aquells serveis socials que afavoreixen que les persones dependents continuïn en el seu entorn habitual

– Crear la figura de l’assistent personal per a totes les persones adultes amb gran discapacitat física que vulguin portar una vida autònoma fora de les institucions de serveis socials

– Doblar els serveis d’ajuda a domicili

– Garantir la cobertura del servei de teleassistència domiciliària per a tota persona dependent que ho necessiti

– Crear centres de nit per atendre les persones amb Alzheimer, demència o malalties mentals que presenten trastorns durant les hores de son

– Augmentar el nombre de places de centres de dia

– Augmentar el serveis especialitzats per atendre les persones dependents que no poden viure a la seva llar

– Augmentar el nombre de places públiques de residències per a gent gran donant prioritat a l’ajut a domicili. Augmentar els serveis d’inspecció de totes les residències per que compleixin amb els requisits tant de personal com d’activitats.

– Augmentar el nombre de places per a persones amb discapacitat psíquica i malaltia mental

– Promoure un sistema de transport adaptat per garantir l’accés als serveis i/o programes existents a tot Catalunya.

– Crear centres de diagnòstic i atenció integral ambulatòria de persones amb demència.

– Implantar programes d’estimulació cognitiva per a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències i desenvolupar la normativa dels hospitals de dia perquè s’adaptin a aquesta activitat com a unitats d’estimulació cognitiva

Mesures per a donar suport a les famílies i tenir cura dels cuidadors i professionals

– Definir un programa de formació específic i uns requisits de formació mínims pels professionals del sector

– Ampliar els programes de formació pels cuidadors informals

– Desenvolupar programes de respir que permetin donar descans als cuidadors informals garantint que puguin disposar d’almenys 15 dies de vacances l’any

– Ampliar el nombre d’hores d’atenció domiciliària i els centres de dia i de nit per a poder facilitar el descans i l’alliberament dels cuidadors.