Formació professional

La formació professional

A Catalunya falten treballadors amb qualificació adequada a les demandes del mercat laboral, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una qualificació no universitària.

En aquest marc, la formació professional és una bona oferta professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6 mesos i la resta opta per continuar estudiant), dóna resposta a les necessitats del teixit productiu i de serveis del nostre país, és una bona eina per afavorir l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor.

Els canvis tecnològics comporten una actualització permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que necessitem com a país.

Una formació professional de qualitat és una característica principal dels sistemes educatius més desenvolupats d’Europa i esdevé un dels nostres objectius primordials. Hem de potenciar una formació professional de qualitat, adequada a les demandes que es fan des del sector econòmic i a les necessitats presents i de futur del territori. El Partit dels Socialistes de Catalunya aposta per una formació professional que suposi un accés sense dificultats a un treball de qualitat i que garanteixi una millora de la productivitat i de la innovació.

L’oferta de formació professional a Catalunya era erràtica, depenia molt de l’oferta privada i tenia poca connexió amb les empreses. En definitiva, una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa, a causa de la poca sensibilitat que tenia l’anterior Govern de Convergència i Unió en el camp de la formació professional i la formació continuada.

A més a més, no s’havien posat a punt els sistemes d’entrada de la innovació tècnica a les escoles, ni s’ha desenvolupat la formació permanent d’una manera organitzada que permeti una formació professional constantment renovada i posada al dia pel que fa als desenvolupaments tècnics.

En l’àmbit de la formació professional calia un redreçament urgent, per millorar-la, flexibilitzar-la i facilitar la relació amb l’estructura productiva i coordinar la formació reglada, ocupacional i contínua.

Des del Govern s’ha fet un esforç considerable en la potenciació i l’extensió de la formació professional. En el marc de l’Acord Estratègic per a la Competitivitat de l’Economia Catalana s’han creat 4 centres integrals d’FP (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu de Llobregat).

D’altra banda, amb l’objectiu d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa, s’ha elaborat el Decret de mesures de flexibilització de l’accés a l’FP específica (matrícula per crèdits, horaris i entorns adaptats, etc.) i s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener del 2006, s’ha passat, aquest curs, a una oferta de 3.600 places).

A més a més, s’han adoptat mesures per fer l’FP més atractiva: correspondència entre cicles formatius de grau superior i la universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat a 30 centres; acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però sense reconeixement oficial.

I finalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de l’FP, s’ha invertit en equipaments i s’ha implementat el Programa de Qualitat i Millora Contínua.

Cal continuar en la línia marcada pels avenços fets aquesta legislatura en l’àmbit de la formació professional. Línia marcada amb la vertebració d’un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) que ens permeti donar sortida a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes (estudiants, treballadors/es i empresaris/àries).

Treballarem per concretar el marc de la formació professional a Catalunya, amb l’elaboració d’un nou mapa d’ensenyaments professionals adequat a la realitat actual, que inclogui la participació activa dels municipis i els sectors de producció del territori.
Així mateix, endegarem un gran procés que ens condueixi a fer efectiva la conjunció entre el territori, les empreses i la formació, amb l’objectiu de fer realitat aquest triangle relacional entre els subjectes de la formació professional.

Famílies

Polítiques de suport a les famílies

Durant molts anys les polítiques de família a Catalunya han estat enteses des de l’òptica conservadora de governs de centre-dreta, amb una visió tradicional i limitada de la família. Però des de fa temps la realitat demostra la no-adequació d’aquesta concepció política.

La constitució de noves famílies s’ha vist afectada, els darrers anys, per diferents fenòmens: la incorporació progressiva de la dona al mercat de treball o les dificultats en l’emancipació del jovent, entre d’altres. La manca de serveis públics d’atenció a les persones ha contribuït a l’augment de la dificultat a l’hora de tenir cura dels membres de la família, així com a l’increment de la distància entre els fills desitjats i els que les famílies poden tenir i mantenir. I ha estat la dona qui, fonamentalment, ha assumit aquestes dificultats, ja que continua existint una concepció sexista dels rols dels membres de la família.

Per últim, les famílies sovint es troben, al llarg del seu cicle vital, amb necessitats específiques que poden generar desigualtats. Les estructures familiars són cada vegada més diverses i per tant les seves necessitats també.

L’any 2003 la situació de partida es caracteritzava per una incipient i minsa introducció de les polítiques de suport a les famílies al nostre país singularitzada, essencialment, per ajuts econòmics directes i per la recent aprovació, a finals de l’anterior legislatura, d’una nova llei de suport a les famílies.

Durant aquesta legislatura, s’han fet avenços importants ja que s’han reconegut les necessitats especials que tenien determinades famílies: monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o d’adopció, etc. I s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar i ampliar els ja existents. Així, a més de l’increment de l’import de les prestacions per a famílies amb infants a càrrec, s’ha millorat el seu tractament fiscal, que s’hauria d’aplicar també a les famílies que tinguin al seu càrrec persones amb algun tipus de dependència (persones grans, persones amb discapacitats, etc.).

S’han impulsat també els elements prioritaris de la llei de suport a les famílies.

D’altra banda, s’han desenvolupat programes i creat serveis i equipaments específics per atendre les famílies víctimes de violència o de ruptures familiars complexes.

Els i les socialistes volem continuar la tasca de suport a les famílies des d’una òptica progressista. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a decidir lliurement quin tipus de família volen i a rebre l’ajuda que necessiten per part de l’Administració per viure amb dignitat i qualitat de vida.

Una ajuda que es tradueix en suport econòmic però que implica moltes altres actuacions. Així, els i les socialistes volem continuar potenciant les mesures de formació i de suport endegades per a les famílies i impulsar mesures de conciliació de la vida familiar i laboral. Unes mesures que han de permetre a les famílies disposar de més quantitat, però sobretot de més qualitat de temps per tenir cura dels seus membres.

L’atenció a les famílies en risc social, en situacions de violència de gènere i de ruptures familiars traumàtiques serà també una de les línies d’actuació prioritària del futur Govern.

Objectius:

1. Millorar el coneixement, de manera continuada, de les condicions de vida de les famílies de Catalunya des del reconeixement de la seva diversitat i actuant de manera proactiva mitjançant instruments de recerca i avaluació.

2. Augmentar els recursos destinats a ajuts directes sense discriminació pel seu nivell econòmic amb ajuts per cada fill.

3. Millorar els serveis socials de suport a les famílies, especialment d’aquelles en situacions de vulnerabilitat (risc social, violència de gènere, ruptures traumàtiques).

4. Aplicar polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar, personal i política, per tal de coresponsabilitzar homes i dones de manera igualitària en les tasques familiars. Fomentar des de les empreses aquesta conciliació.

5. Facilitar l’elecció lliure i responsable de tenir fills amb polítiques de suport, i estimular el rol educador dels pares com a màxims responsables de la primera socialització dels infants.

Mesures:

Mesures per millorar el coneixement, de manera continuada, de les condicions de vida de les famílies de Catalunya:

– Crear l’Observatori de Benestar i Famílies, amb la participació del Consell de la Gent Gran de Catalunya i de les organitzacions sindicals, com a instrument de recerca continuada de necessitats socials de les famílies en el seu conjunt i de les persones que en formen part (infants, joves, adults, persones grans, discapacitats, etc.), així com estudiar i analitzar l’evolució de les situacions de pobresa econòmica i social i les possibles solucions.

Mesures per augmentar els recursos destinats a ajuts directes i indirectes:

– Consolidar i estendre l’estratègia de suport econòmic i ajuts específics a les famílies amb fills a càrrec, incrementant-los anualment en funció de l’IPC i eliminant els tràmits de renovació, tenint en compte situacions socials específiques.

– Impulsar l’aplicació de desgravació fiscal (a la declaració de renda) a les famílies per les despeses de contractació de serveis de proximitat, d’atenció als infants o persones dependents, com ja s’aplica a altres països europeus.

Mesures per millorar els serveis socials de suport a les famílies, especialment d’aquelles famílies en situacions de vulnerabilitat (risc social, violència de gènere, ruptures traumàtiques):

Augmentar les pensions a les parts més afectades en una separació o divorci, en especial en un divorci amb fills. Ajudes per tal de trobar un nou habitatge quan s’hagi d’abandonar el domicili conjugal.

– Impulsar serveis educatius (escoles bressol –fins a un 75% de cobertura–, serveis d’educació en el lleure, etc.), socials (serveis d’atenció a la dependència, etc.) i d’altres tipus que permetin alliberar les famílies de les seves càrregues i facilitar la conciliació dels diferents rols. I tot plegat amb preus assequibles per a les famílies.

– Aconseguir que les ajudes que les famílies amb renda baixa o en situacions de vulnerabilitat ja reben (per menjador, per transport escolar, per colònies, etc.) no les perdin si la seva renda efectiva no augmenta, malgrat l’increment de famílies amb rendes més baixes.

– Fomentar els programes de formació i els espais de suport per a pares i mares. Es poden dur a terme a les escoles amb servei d’acollida per als infants.

– Crear un Programa d’Atenció a les Famílies amb criteris de proximitat i de diversitat en els serveis que contingui per tal de promoure les bones pràctiques de criança i d’educació d’infants i adolescents, de prevenir situacions de risc social i/o atendre-les quan es produeixin, i de tractar els conflictes familiars vinculats o no a la violència contra les dones, els infants o altres membres de la família.

– Impulsar la creació a tot Catalunya d’una xarxa de centres d’atenció i de suport a les famílies en situació de dificultat o de risc, com a model preventiu de situacions d’exclusió.

– Ampliar els centres d’intervenció especialitzada per a famílies afectades per situacions de violència de gènere.

– Fomentar els punts de trobada, serveis destinats al compliment del règim de visites en casos de separació o de divorci dels progenitors conflictius.

Mesures per potenciar la conciliació de la vida familiar i laboral:

– Tot i que aquest tema es tracta de manera específica a l’àmbit de conciliació i nous usos del temps en matèria d’igualtat d’oportunitats envers les dones, és important remarcar el paper de les mesures que en aquest sentit ha desenvolupat el Pacte per a l’Educació. Els nous models de família impliquen nous reptes, no només per a les dones sinó per a tot ciutadà que es trobi en situació de debilitat a l’hora de compaginar el temps de dedicació a la seva vida professional i personal. Així, apareixen a la societat noves situacions, fa uns anys impensables i sense protecció per part de l’Administració pública. La nova Llei d’educació que desenvoluparà el Govern de la Generalitat, a mercè del nou Estatut català, fa més que necessari aconseguir dues fites: instar el Govern central a la regulació de permisos laborals que afavoreixin la participació dels pares i tutors en l’educació dels menors als centres educatius; i, en virtut de l’Art. 34.2 d) de l’Estatut dels Treballadors, informar positivament de les mesures ja previstes a la llei.

Mesures per facilitar l’elecció lliure i responsable de tenir fills amb polítiques de suport:

– Potenciar les condicions necessàries per a la creació de noves famílies, d’acord amb les polítiques de Joventut, de Treball i Habitatge, per tal de facilitar l’accés a l’estabilitat laboral i a l’habitatge.

Polítiques d’atenció a la infància i l’adolescència

A Catalunya les polítiques d’atenció a la infància i a l’adolescència han estat tradicionalment mancades d’una visió integral, a causa de la dificultat per concebre els infants com a subjectes en si mateixos, que requereixen actuacions pensades específicament i en correspondència amb els seus condicionants i limitacions.

El convenciment dels i de les socialistes que els principis d’integralitat i transversalitat han de guiar la definició i aplicació de les polítiques d’infància rau en el compromís de futur, però també de present, d’aquells que esdevindran part activa de la nostra societat. La defensa dels drets dels col·lectius més desfavorits constitueix l’orientació primera de la nostra acció política.

La situació de partida en aquest àmbit era la manca d’una legislació unificada sobre la matèria i la manca de qualitat dels serveis del sistema de protecció de la infància.

En aquest marc, el Govern ha impulsat durant la darrera legislatura la redacció del Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb l’elaboració de la llei es pretén, per una banda, disposar d’una norma que abraci tota la legislació catalana sobre infància, que reconegui alguns drets que fins ara no havien rebut les garanties necessàries i que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants. Per altra banda, vol introduir innovacions legals que facilitin l’atenció als infants desprotegits, com per exemple la creació de la figura de l’acolliment permanent.

Els i les socialistes creiem que les actuacions del Govern de la Generalitat han de ser capaces d’incloure els principals àmbits sectorials que afecten la vida dels infants i que han evolucionat substancialment: hem de vetllar per la seva salut i educació, però també hem de tractar integralment els menors tutelats i els menors a càrrec de la justícia juvenil; hem de garantir el seu dret al lleure i a la participació.

Però sobretot, els poders públics han de garantir la protecció i prevenció de situacions de risc social: la pobresa, la mendicitat, els maltractaments, l’abandonament o la pertinença a famílies desestructurades han de ser objecte de l’actuació prioritària de l’Administració com a coresponsable, juntament amb les famílies i el conjunt de la societat, de vetllar per la integritat i el benestar dels infants.

La protecció dels infants en situacions de desemparament i l’atenció dels joves tutelats i extutelats han estat accions prioritàries durant aquesta legislatura.

Així, s’han posat en marxa noves mesures com la creació dels equips de valoració i maltractament infantil, la redefinició dels protocols d’actuació o l’ampliació dels equips d’atenció a la infància i a l’adolescència per detectar i abordar casos de maltractament infantil.

Pel que fa als joves tutelats i extutelats, la millora dels centres d’acolliment, l’impuls econòmic dels programes per a joves extutelats i el reconeixement, mitjançant la nova llei de prestacions socials de caràcter econòmic, del dret dels joves extutelats a rebre una prestació, ha estat un avenç significatiu. Cal destacar les mesures de caire divers que s’han dut a terme per impulsar l’acolliment familiar i afavorir que els infants tutelats per les administracions puguin viure en família. Som davant d’un dels temes clau que el nou Govern haurà de potenciar de manera decidida.

Objectius:

1. Garantir els drets dels infants, la seva promoció social i protecció, vetllant pels seus drets i imatge davant els mitjans de comunicació.

2. Millorar la prevenció de situacions de risc social que afecten negativament l’infant i el jovent i la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil.

3. Millorar l’atenció als infants discapacitats o amb necessitats especials.

4. Oferir una atenció integral als infants tutelats i potenciar la integració social i laboral als joves extutelats.

5. Promoure l’acolliment familiar com a mesura prioritària.

6. Facilitar els processos d’adopció nacional i internacional.