Habitatge

La disponibilitat d’un habitatge digne és un dret fonamental de totes les persones.  El context actual del mercat de l’habitatge, amb elevats preus i manca de sòl a algunes zones del país, està posant en qüestió l’accés a l’habitatge per un sector de la població cada cop més ampli, en especial aquells col·lectius amb menors rendes (joves, gent gran, famílies monoparentals o immigrants) i aquells que es troben en risc d’exclusió social.

L’any del 2005 la producció d’habitatges ha continuat la tendència alcista dels darrers anys, iniciant-se un total de 110.513 habitatges, el que representa un 14,5% més que l’any 2004. Aquest creixement ha estat més intensiu fora de la demarcació de Barcelona on el creixement ha estat d’un 8,1%, sent un 12,3% a Girona, un 26,4% a Lleida i un 27,8% a Tarragona.

Per altra banda, el preu dels habitatges nous a Catalunya, va créixer un 23,6% durant el 2005, situant el preu mitjà per metre quadrat en 3.280 Euros.  Aquest increment, malgrat ser elevat, és inferior al del 2004 (26%), constatant-se una suau desacceleració. Pel que fa al règim de tinença, Catalunya i Espanya es diferencien clarament de la resta d’Europa per la escassa presència del sector públic i del lloguer, amb una preeminència absoluta de la propietat. Al 2001, a Catalunya el 79.1% dels habitatges eren de propietat i únicament un 16.6% es trobaven sota el règim de lloguer.

L’esforç econòmic necessari per accedir a un habitatge també s’ha incrementat. L’augment dels preus, malgrat l’allargament en els terminis d’amortització, ha provocat un increment en l’esforç necessari per accedir a un habitatge. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, l’esforç econòmic per accedir a un habitatge nou de preu mitjà que ha de realitzar una llar amb renda disponible mitjana seria del 71%, del 51,8% a l’àmbit metropolità i del 37,6% a la resta de Catalunya.

Fins el 2003, el Govern va optar per una política de no intervenció en matèria d’habitatge, reduint pràcticament la seva acció a aplicar les ajudes que es programaven des dels plans d’habitatge estatals, i esperant que fos el mercat lliure qui regulés els preus.

Durant aquesta legislatura s’ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu establint polítiques públiques destinades a la producció de més habitatge protegit, i a garantir l’accés a l’habitatge a través d’ajuts específics. S’han  augmentat sensiblement els recursos destinats a les polítiques de barris i d’habitatge arribant a 394 MEUR per l’any.

Pel que fa a la construcció d’habitatge protegit, el govern es va comprometre a construir en 4 anys 42.000 habitatges, dels quals la meitat serien de lloguer. En només dos anys i mig s’ha iniciat la construcció de 16.500 habitatges de protecció oficial, dels quals un 39% han estat de lloguer. A més l’INCASOL, gràcies als convenis signats amb els ajuntaments i a la disposició de sòl propi, té en fase de projecte 7.451 nous habitatges. També s’acordà la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a construir 4.600 habitatges durant la legislatura i s’ha preparat sòl per a la construcció de 3.000 habitatges més a partir del 2007. En suma, en 2 anys i mig, el govern ha construït i compromès un total de 31.551 habitatges dels 42.000 previstos per a tota la legislatura. Cal dir que assolir aquesta fita ha estat possible també gràcies a l’important  paper dels ajuntaments, que han posat a disposició el sòl necessari i han col·laborat directament per fer possible augmentar l’habitatge protegit disponible.

El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 també ha establert diferents mesures per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.  Entre d’altres, hem creat la línia d’ajuts directes al pagament del lloguer per prevenir l’exclusió social residencial, destinats als col·lectius més vulnerables com joves, gent gran, immigrants, famílies monoparentals, persones en situació d’atur o dones que pateixen o han patit alguna situació de violència, entre d’altres.

L’any 2005 es van presentar gairebé 3.000 sol·licituds, i durant la convocatòria del 2006 s’han afegit 6.000 de noves. Aquests ajuts, aplicant el concepte de “lloguer just”, han garantit que l’esforç familiar per fer front al lloguer no superés el 20% dels ingressos per a unitats de convivència amb ingressos inferiors a 1 vegada l’IPREM (5.742,20 Euros/any), i el 30% dels ingressos per a unitats de convivència amb ingressos entre 1 i 2,5 vegades l’IPREM. A falta de tancar les dades del 2006, al 2005 el total d’aquests ajuts ha suposat una aportació pressupostària de 3,35 MEUR, sent els joves els més beneficiats amb el 30,1% dels ajuts, seguits de les persones de més de 65 anys amb el 29%. Una figura clau per desplegar el Pla pel Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge. on se centralitzen totes les gestions en aquesta matèria a cada municipi. A més, s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, entitat de nova creació. És un sistema de mediació en el mercat immobiliari a fi d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament.

La rehabilitació del parc d’habitatges ha estat també una prioritat del govern, tenint com a objectiu final la millora de l’entorn urbanístic i la qualitat dels habitatges, cercant una millor conservació i en conseqüència una millora de la qualitat de vida dels ocupants. El govern ha augmentat sensiblement l’ajuda mitjana per habitatge, passant dels 200 Euros de mitjana l’any 2000, als 1.929 en la convocatòria del 2005. En total, durant el 2005 s’han aprovat actuacions que afecten a 11.438 habitatges.

Aquestes polítiques han anat acompanyades de canvis legislatius que han incrementat el sòl destinat a la construcció d’habitatge protegit, com per exemple la modificació de la llei d’urbanisme que ha augmentat la reserva mínima a aquest efecte per a les noves promocions residencials fins el 20%. A més, a les poblacions de més de 10.000 habitants i capitals de comarca, s’ha d’augmentar aquesta reserva en un 10% més per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible.

La problemàtica de l’habitatge s’acompanya, a més, de la difícil situació en la que es troben alguns barris de Catalunya, situats sobretot en les grans àrees urbanes. La degradació física d’un barri, la mala estructuració urbana o el dèficit d’equipaments i serveis, significa finalment una depreciació dels habitatges, i en conseqüència, la concentració de les famílies més desfavorides econòmicament, situació que normalment agreuja les condicions del barri.

Així, per exemple, segons dades del Pla Territorial Metropolità, elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de les 39.110 ha destinades a usos residencials a la regió metropolitana de Barcelona, 21.669 estan afectades, en diversos graus, per dèficits de qualitat urbana (és a dir, problemes d’urbanització, d’ordenació, d’equipaments o d’accessibilitat). Es tracta d’un 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habita prop de la meitat de la població de Catalunya. Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics (amb un 89,3 de la superfície afectada), les àrees d’expansió urbana (89%) i els polígons d’habitatge (71,5%). En la major part dels casos, les carències urbanístiques es troben acompanyades, a més, per una acusada problemàtica social: envelliment, baix nivell de renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Els i les socialistes ens vam comprometre a millorar els nostres barris mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris que requereixen atenció especial, adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. Aquesta ha estat una de les prioritats del Govern, tant és així, que la primera llei aprovada a la darrera legislatura va ser la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Amb aquesta Llei el Govern de la Generalitat ha donat resposta a un objectiu principal:  superar les intervencions sectorials i permetre emprendre accions d’intervenció integral, dirigides tant a la rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica.

El govern ha realitzat 3 convocatòries en el marc d’aquesta llei. Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres primeres convocatòries del Programa de barris ha generat una inversió global de 594 MEUR (aproximadament la meitat a càrrec dels pressupostos de la Generalitat) i beneficiarà prop de 45 projectes. Aquests han estat projectes integrals de rehabilitació, impulsant programes socials, d’equipaments i serveis, d’habitatge, i de millora urbanística. Alguns dels barris beneficiats per aquests projectes són per exemple Can n’Anglada a Terrassa, el barri del Carme de Reus, el Nucli històric d’Olot, el barri de St. Ildefons a Cornellà, San Cosme al Prat de Llobregat, el barri Vell de Ripoll o el Nucli antic de Lleida entre d’altres.

Així, les polítiques posades en marxa han significat un major grau de benestar i qualitat de vida per a molts pobles i ciutats del nostre país, oferint entorns dignes on desenvolupar la nostra vida quotidiana amb qualitat i seguretat. Tanmateix, des del govern, hem fet que el dret a un habitatge digne estigui cada cop a l’abast de més persones.

Ara, mirant al futur amb optimisme, i conscients de la nostre capacitat transformadora, els i les socialistes proposem una política d’habitatge i millora de barris basada en quatre objectius bàsics:

1. Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i ampliar els ajuts a les famílies.

2. Impulsar l’habitatge protegit augmentant els recursos  i les eïnes normatives destinats a l’obtenció de sòl per posar-ho a disposició dels promotors (prioritzant les cooperatives i els habitatges de caire social), i augmentant la promoció pròpia pública de nous habitatges.

3. Rehabilitar el parc construït mitjançant l’aplicació de polítiques de control, manteniment, adaptació, renovació i /o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural.

4. Fer una rehabilitació integral dels barris, mitjançant la convocatòria de nous ajuts a través de la Llei de Barris.

Mesures d’actuació integral

— Promoure i aprovar la Llei del Dret a l’Habitatge, per tal de desenvolupar les polítiques necessàries que permetin atendre la demanda d’habitatge protegit, l’accés a aquests habitatges dels ciutadans que més ho necessiten, dotant les administracions locals de les competències necessàries per preservar el parc d’habitatges protegits, així com la inspecció del conjunt del parc d’habitatges. Així també cal incidir en la transparència de les segones transmissions a través del registre públic.

— Promoure acords per tal de mancomunar les polítiques d’habitatge entre els diferents municipis de Catalunya en funció de la seva proximitat i la demanda existent.

Mesures en matèria de sòl i urbanisme.

— Augmentar la inversió per a l’obtenció de sòl destinat a la construcció d’habitatges de protecció oficial.

— Establir una línia financera de suport eficaç als ajuntaments per a l’adquisició de sòl i d’immobles per tal d’augmentar el patrimoni de sòl públic municipal i la construcció d’habitatge social.

Mesures en matèria de lloguer

— Promoure acords amb entitats financeres per tal que els jubilats i pensionistes tinguin l’accés a préstecs o crèdits bancaris tous que tinguin per finalitat el canvi de residència o l’adaptació del seu habitatge.

— Impulsar la construcció de 25.000 nous habitatges de protecció oficial de lloguer, en conveni amb ajuntaments, cooperatives i promotors privats, destinats a joves en procés d’emancipació, gent gran amb necessitats d’habitatges adaptats i nous residents, cercant en les noves promocions la diversitat socioeconòmica dels adjudicataris.

— Consolidar i millorar les línies d’ajuts al lloguer per a joves, famílies monoparentals, gent gran i altres demandants socials.

— Impulsar les polítiques de mediació en l’habitatge, consolidant i ampliant la xarxa d’oficines concertades per donar major cobertura a tot el territori.

— Lluitar contra l’assetjament immobiliari, mantenint i ampliant els mecanismes de suport als ciutadans afectats (oficines d’informació, suport jurídic, etc.) amb col·laboració amb els Ajuntaments.

— Millorar l’atenció i conservació del parc públic d’habitatges que gestiona ADIGSA, reorientant-lo cap a l’oferta de lloguer.

Mesures en matèria de rehabilitació urbana

— Fomentar la rehabilitació del parc actual d’habitatge construïts mitjançant l’ampliació del sistema d’ajuts a propietaris i comunitats de veïns per a la rehabilitació integral o parcial de 100.000 habitatges.

— Continuar impulsant els programes d’accessibilitat del parc d’habitatges, amb la creació d’una línia d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors en els edificis que ho necessitin i ampliar el sistema d’ajuts als propietaris per a l’adaptació dels elements que millorin l’accessibilitat en general, (cuines, banys, etc.) tenint especial atenció al col·lectiu de persones amb discapacitat.

— Incrementar  l’abast i l’eficàcia del pla d’instal·lació d’ascensors als edificis del Parc públic d’Habitatges que gestiona ADIGSA.

Mesures en matèria de gestió del parc construït

— Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc de l’habitatge.

— Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos buits. Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent.

Mesures en matèria de l’habitatge protegit

— Completar el Pla de promoció de 42.000 habitatges, desenvolupant els convenis ja pactats amb les administracions locals i les que es troben en fase de projecte, licitació o execució.

— Impulsar la construcció de 25.000 habitatges de protecció oficial destinats a la compra, en conveni amb ajuntaments, cooperatives i promotors privats, atenent la demanda de les rendes més baixes i les noves situacions familiars.

Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social

— Impulsar la xarxa d’habitatge d’inclusió social, tot creant un parc d’habitatge públic de garantia d’allotjament, en conveni amb els ajuntaments, i destinat a resoldre les situacions d’urgència (desnonaments, persones sense sostre, separacions, etc.)

— Continuar donant suport a l tasca realitzada i al potencial d’acció futura en la promoció d’habitatge protegit per part de les cooperatives vinculades als sindicats UGT i CCOO.

— Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives.

— Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre.

— Potenciar la planificació necessària  per l’intercanvi d’habitatges, de caràcter intergeneracional, de manera que les persones grans que viuen en vivendes no adaptades passin a viure  en altres que hi siguin i famílies joves  passin a viure a les de les persones grans.

— Impulsar l’estudi de l’impacte social de les hipoteques inverses i , si s’escau, proposar la seva regulació.

Mesures en matèria d’intervenció integral en barris

— Continuar impulsant el programa d’atenció a barris i àrees urbanes que requereixen especial atenció, abastant 60 nous projectes per a ciutats i viles.

— Impulsar l’acció de recuperació econòmica dels barris afectats, prioritzant les polítiques de gènere i aquelles orientades a la promoció econòmica i al desenvolupament de la societat de la informació i de la comunicació.

— Impulsar la creació d’un organisme públic de coordinació, impuls i gestió dels plans i programes de regeneració urbana.